Table Of ContentINFORME FINAL
Ajuts a la Recerca
Francesca Bonnemaison
en Igualtat d’oportunitats
i gènere
L’atenció a dones immigrades des del Servei
d’Informació i Atenció a les Dones de
Cerdanyola del Vallès
La violència de gènere i altres situacions de vulnerabilitat
C/Vinyes 11 C 08290-
Cerdanyola Tel. 93.692.31.87
[email protected]
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ..............................................................................................................4
2. OBJECTIUS...................................................................................................................7
2.1 ELS INTERROGANTS INICIALS............................................................................7
2.2 OBJECTIU GENERAL............................................................................................8
2.3 OBJECTIUS ESPECÍFICS......................................................................................8
3. METODOLOGIA UTILITZADA.......................................................................................9
3.1 METODOLOGIA QUANTITATIVA.........................................................................9
3.2 METODOLOGIA QUALITATIVA:.........................................................................12
3.3 ETAPES DE LA INVESTIGACIÓ.........................................................................13
4. MARC TEÒRIC I CONCEPTUAL.................................................................................14
4.1 PERSPECTIVES TEÒRIQUES I MODEL ECOLÒGIC.........................................14
4.1.1 VIOLÈNCIES DE GÈNERE...........................................................................14
4.1.2 EL MODEL ECOLÒGIC DE COMPRENSIÓ I INTERVENCIÓ EN VIOLÈNCIA
DE GÈNERE O MASCLISTA....................................................................................15
4.1.3 EL FET MIGRATORI PER CAUSES ECONÒMIQUES.....................¡ERROR!
MARCADOR NO DEFINIDO.7
4.2 MARC NORMATIU I CONCEPTUAL....................................................................18
4.3 MARC INSTITUCIONAL........................................................................................22
4.3.1 EL SERVEI DE INFORMACIÓ I ATENCIÓ A LES DONES............................22
4.3.2 EL CENTRE DE INFORMACIÓ, ATENCIÓ I RECURSOS PER A LES DONES
DE CERDANYOLA DEL VALLÈS (CIARD)..............................................................23
5. PRESENTACIÓ I ANÀLISI DEL TREBALL DE CAMP..............................................29
5.1 ANÀLISI QUANTITATIU.......................................................................................29
5.1.1 FONTS D‘INFORMACIÓ ENTORN A LA POBLACIÓ IMMIGRADA DEL
MUNICIPI..................................................................................................................29
5.1.2 TRACTAMENT DE DADES ESTADÍSTIQUES DE LA BASE DE DADES DEL
SAFAREIG................................................................................................................32
5.1.2.1 DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES......................................................34
5.1.2.2 DADES SOBRE LA DEMANDA............................................................38
5.1.2.3 SERVEIS UTILITZATS PER LES DONES ATESES AL SIAD..............44
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 2
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
5.2 ANÀLISI QUALITATIU..........................................................................................47
5.2.1 ENTREVISTA EN PROFUNDITAT A UNA DONA USUÀRIA DEL SIAD DE
CERDANYOLA.........................................................................................................48
5.2.2 GRUP DE DISCUSSIÓ DE DONES IMMIGRADES.....................................50
5.2.3 GRUP DE DISCUSSIÓ DE PROFESSIONALS............................................53
6. RESULTATS I CONCLUSIONS...............................................................................58
7. PROPOSTES D’ACTUACIÓ APLICABLES A NIVELL MUNICIPAL A PARTIR
DELS RESULTATS DE LA RECERCA...........................................................................62
8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES......................................................................64
9. ANNEXOS...................................................................................................................66
9.1 TAULES.................................................................................................................67
9.2 GUIONS D’ENTREVISTA INDIVIDUAL I GRUPS DE DISCUSSIÓ.....................71
9.2.1 GUIÓ ENTREVISTA INDIVIDUAL A DONES IMMIGRADES.......................72
9.2.2 GUIÓ GRUP DISCUSSIÓ AMB DONES IMMIGRADES...............................73
9.2.3 GUIÓ GRUP DISCUSSIÓ AMB PROFESSIONALS......................................75
9. 3 TRANSCRIPCIONS DE L’ENTREVISTA I DELS DOS GRUPS DE DISCUSSIÓ77
9.3.1 TRANSCRIPCIÓ DE L'ENTREVISTA A UNA DONA USUÀRIA...................78
9.3.2 TRANSCRIPCIÓ DEL GRUP DE DISCUSSIÓ DE DONES IMMIGRADES..87
9.3.3 TRANSCRIPCIÓ DEL GRUP DE DISCUSSIÓ DE PROFESSIONALS ......101
9.3.4 ASSOCIACIONS DE CERDANYOLA SEGONS LA INFORMACIÓ EXTRETA
DE L’ENTREVISTA AMB LA TÈCNICA D’IMMIGRACIÓ DE L’AJUNTAMENT.....118
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 3
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
1. INTRODUCCIÓ
L’arrel de la violència vers les dones immigrades és la mateixa que la que pateixen la
resta de dones nascudes a Catalunya, però sabem que existeixen factors i contextos
específics derivats dels processos migratoris, que situen en un lloc de més vulnerabilitat i
indefensió a aquestes dones.
Acabar amb una relació violenta no és fàcil, ja que la dona ha de fer tot un recorregut per
a separar-se emocionalment de l'agressor i afrontar aquells aspectes socioeconòmics
que impliquen qualsevol separació (feina, habitatge, cura de les criatures, etc), amb la
diferència que aquestes dones estan en una greu situació de fragilitat i dany emocional
provocat per la violència i moltes vegades també empobrides econòmicament, sense
xarxa social ni familiar.
Encara, que les dones immigrades no són un grup homogeni i que, segurament,
trobarem moltes diferències en relació a la situació de vulnerabilitat social segons el lloc
de procedència, el fet migratori les col·loca en un lloc més desavantatjós respecte de les
dones autòctones. Tal i com explica un informe d’Amnistia Internacional de l’any 20051, la
seva condició d‘irregularitat les fa objecte de mesures restrictives amb un impacte en les
oportunitats d’accés a la protecció dels seus drets, i per un altre costat, viuen situacions
de forta dependència econòmica de l’agressor.
Una dona sense xarxa social, recolzament familiar i domini de la llengua, està en una
situació d’aïllament social que pot ser un indicador de risc per esdevenir víctima de
violència de gènere i, alhora, una greu dificultat afegida per sortir d’aquesta relació
violenta. Aquest factor, conjuntament amb la fragilitat que provoca la situació
d’irregularitat administrativa de gran part de les dones estrangeres en algun moment de
la seva estada al nostre territori i la precarietat laboral associada, configuren una
conjuntura especialment greu de la què s’han de fer càrrec els serveis d’atenció a les
dones. A més a més, la percepció amenaçadora de les institucions públiques2 que sovint
tenen les dones immigrades fa més difícil l’accés de les dones als serveis i recursos
necessaris per trencar amb la violència i començar un procés de recuperació.
1 Inmigradas indocumentadas: ¿hasta cuando sin protección frente a la violencia de género? Amnistía
Internacional. Sección Española.
2
Más allá del papel. Hacer efectiva la protección y la justicia para las mujeres ante la violencia de género en el
ámbito familiar. Amnistía Internacional (2005b). Aquest estudi va recollir casos de dones immigrades que van expressar la
seva por a demanar ajuda a les autoritats i agents de seguretat, així com casos de professionals dels serveis especialitzats
que van confirmar criteris d’exclusió o tracte discriminatori a dones immigrades.
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 4
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
Una primera mirada a les estadístiques elaborades per l’Institut d’Estadística de
Catalunya3 mostra com el nombre de dones immigrades a la província de Barcelona, així
com a la resta de Catalunya, ha augmentat considerablement en els últims anys. El total
de població resident estrangera a la província de Barcelona l’any 2009 va ser de 714.604,
de les quals 330.147 eren dones i 384.457 homes. Això implica que el 46,19%4 de la
població immigrada a la província de Barcelona durant aquest any són dones. S’ha de
tenir en compte que aquestes dades solament recullen les dones residents, es a dir,
deixa fora totes aquelles dones immigrades que no tenen la seva situació legal
regularitzada al nostre país. Si comparem el número de dones estrangeres amb la
població femenina de la província de Barcelona del mateix any 2009 (2.773.158 dones)
podem constatar que com a mínim el 25,76%5 de la població femenina de la província de
Barcelona eren dones estrangeres.
La procedència d’aquestes dones és molt variada. Encara que no tenim les dades
segregades per sexe, si mirem les dades generals, el 22,02% de la població estrangera
és de la Unió Europea, el 2,59% d’altres països d’Europa, el 25,33% d’Àfrica, el 36,42%
d’Amèrica, el 13,39% d’Àsia i el 0,18% d’Oceania6. La població estrangera empadronada
l’any 2010 a la comarca del Vallès Occidental representa el 12,09% de la població total7,
el 47,33% de la qual són dones. Cerdanyola del Vallès, municipi on es situa aquesta
recerca, en el mateix any, registrava un total de població immigrada del 10,31% (6019
persones estrangeres)8.
A nivell català no tenim dades, però el Instituto de la Mujer realitza des de l’any 1999 un
seguiment estadístic sistemàtic de la violència de gènere a l’Estat Espanyol. Segons
aquestes dades podem assenyalar una evolució creixent durant els últims anys de les
xifres de la violència de gènere en dones immigrades. La vulnerabilitat social d’aquestes
dones queda recollida en aquestes xifres: la proporció de dones estrangeres víctimes de
violència de gènere suposa una sobrerepresentació si la contrastem amb el pes
demogràfic de les dones estrangeres al nostre país. Altres fons consideren que el 17,3%
de les dones immigrades residents a Espanya reben violència de gènere, davant del
9,3% de les dones espanyoles9. Així mateix, el risc de morir a causa de la violència a
3
Dades extretes de moviment migratori, Idescat 2009.
4
Elaboració pròpia a partir de moviment migratori, Idescat 2009.
5 Elaboració pròpia a partir de moviment migratori, Idescat 2009.
6
Elaboració pròpia a partir de moviment migratori, Idescat 2009
7
Dades estretes de l’IDESCAT. http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/
8
Dades estretes de l’IDESCAT . http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/?b=6
9
Sigma Dos, S. A. (2006).
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 5
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
mans dels seus companys sentimentals és de 2 a 8 vegades major que per a les dones
espanyoles10.
Durant els últims anys s’han desenvolupat polítiques de promoció de la igualtat entre
dones i homes gairebé a tots els municipis de la província de Barcelona. S’han invertit
molts esforços en treballar cap a la no discriminació de les dones i concretament, s’han
impulsat mesures per a l’atenció de les dones víctimes de violència de masclista. Segons
la Llei 5/2008, de 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista, cada
municipi major de 20.000 habitants té l’obligació d’oferir un servei d’informació i atenció a
les dones. Actualment, la majoria dels municipis de la província de Barcelona d’aquestes
característiques disposen d’aquest servei.
Tenint en compte aquestes realitats és freqüent en els discursos de l’àmbit social i en els
discursos de les polítiques de gènere la preocupació, si més no l’interés, que aquestes
dones desperten. Les preguntes entorn l’atenció que reben les dones migrades s’han fet
escoltar en els últims temps: accedeixen amb la mateixa facilitat als serveis d’atenció?,
aquests serveis ofereixen espais útils per a la recuperació d’aquestes dones?, es
necessari pensar i dissenyar espais específics per a les dones estrangeres? Preguntes
que fan necessària la investigació plantejada, en la qual l’objecte d’estudi és l’accés
d’aquestes dones als serveis i l’ús que fan dels mateixos, amb la finalitat no solament de
descriure la realitat sinó de proposar mesures per adaptar i optimitzar els recursos. Saber
de forma precisa aquests dos punts ajudarà enormement a dissenyar i/o impulsar
mesures per a la millora dels serveis que a nivell municipal s’estan oferint per tal que
aquests puguin ser espais de referència també per a aquestes dones, promovent la seva
recuperació i participació social.
10 Vives Cases, C. et al. (2008). “Mortalidad por violencia del compañero íntimo en mujeres
extranjeras residentes en España (1999-2006)”. Gaceta Sanitaria, vol. 22, núm. 3.
<http://www.scielosp.org/scielo.php?pid=S0213-91112008000300009&script=sci_arttext>; Ministerio
de Sanidad y Consumo (2006).
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 6
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
2. OBJECTIUS
Partint del que sabem en relació a les característiques del recurs des del què es vol
estudiar la demanda de les dones immigrades i del model de comprensió i intervenció, i
tenint en compte els objectius, l’horari d’atenció, així com els perfils professionals que
donen aquests serveis i que conformen el marc institucional del recurs que ens
proporciona les dades bàsiques, ens plantegem els següents interrogants:
2.1 ELS INTERROGANTS INICIALS
Les preguntes que ens sorgeixen a l’equip d’atenció en relació a les dones immigrades i
l’atenció des dels diferents serveis que el SIAD de Cerdanyola del Vallès ofereix son les
següents:
A. En relació a la procedència de les dones de Cerdanyola i de les dones que
fan ús del SIAD de Cerdanyola del Vallès:
1. Quina és l’estructura sociodemogràfica del municipi? Quina és la proporció de
població immigrada i de quins països procedeixen?
2. Cóm és el perfil sociodemogràfic de les dones ateses al servei? quantes dones
estrangeres demanen ser ateses? És proporcional a les dones estrangeres del
municipi?
3. Quins són els països de procedència? Accedeixen al SIAD dones de tots els
col·lectius de persones immigrades o hi ha alguns que mai arriben al servei?
B. En relació al tipus de demanda y als serveis donats pel SIAD
1. Cóm és la demanda que fan les dones immigrades? Per quins motius consulten?
Cóm és la demanda per països de naixement?
2. És diferent la demanda de les dones immigrades de la que fan les dones de
l’estat?
3. Per quins serveis han passat i quantes cites han tingut?
C. En relació a les dificultats que troben les dones per tal de demanar i/o rebre
suport del SIAD.
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 7
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
1. Tenen les dones estrangeres coneixement del SIAD? Quina opinió tenen d’aquest
servei?
2. La barrera idiomàtica és un obstacle per fer la primera demanda? I per a demanar
una segona visita? Ho és per a demanar atenció psicològica?
3. Cóm actua la comunitat cultural d’origen en relació a facilitar o obstaculitzar la
demanda?
4. I les creences socials i culturals?
2.2 OBJECTIU GENERAL
Millorar l’atenció que s’ofereix a les dones immigrades des dels Serveis d’Informació i
Atenció a les Dones, promovent polítiques d’igualtat de gènere adequades a les
necessitats i realitats de totes les dones.
2.3 OBJECTIUS ESPECÍFICS
1. Analitzar les demandes de les dones immigrades en el Servei d’Informació i
d’Atenció a les Dones (SIAD) de Cerdanyola del Vallès.
2. Descriure el tipus d’ús que fan aquestes dones d’aquest servei d’atenció
municipal.
3. Determinar els factors que poden obstaculitzar l’accés al servei i/o la continuïtat
en el mateix per part de determinats col·lectius de dones immigrades.
4. Elaborar propostes estratègiques per superar els obstacles identificats i millorar el
servei municipal per a dones.
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 8
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
3.METODOLOGIA UTILITZADA
La present recerca és de caire descriptiu amb una finalitat aplicada; el que es vol obtenir
és un coneixement pràctic que serveixi per elaborar propostes de millora específicament
adreçades al SIAD de Cerdanyola del Vallès i, en la mesura del possible, transferibles a
d’altres municipis de característiques semblants. Les tècniques emprades són de tipus
quantitatiu i qualitatiu.
L’entitat el Safareig, a la qual pertany l’equip investigador d’aquesta recerca, compta amb
una llarga trajectòria i experiència de treball en l’atenció directa a dones; així, el gran
avantatge és precisament l’accés a les dones objecte de la investigació ja que les
professionals que integren l’equip realitzen tasques d’atenció, ja sigui des de l’espai
d’atenció psicosocial (el servei de consultoria o primera acollida) o des de l’atenció
psicològica o el servei d’atenció psicològica individual i/o grupal per a dones que es
troben en situacions de violència masclista.
3.1 METODOLOGIA QUANTITATIVA
L’experiència de més de quinze anys en l’atenció directa a dones i la revisió permanent
del model d’atenció ha propiciat la progressiva sistematització de les dades, pensant i
dissenyant, en la mesura de les necessitats, les eines més adequades. Durant l’any 2008
la responsable de l’eix d’atenció, Mónica Aranda, amb el suport d’un tècnic informàtic,
han dissenyat i validat una complexa base de dades que recull els aspectes significatius
de les demandes de les dones, les dades sociodemogràfiques i els serveis que sol·liciten
al SIAD. Aquesta base de dades constitueix una font d’informació bàsica, ja que es tracta
de les dades extretes de la pròpia atenció directa a les dones, amb les preguntes que
l’equip es feia envers l’objecte d’aquesta investigació. Amb la informació disponible tenim
accés a analitzar un gran nombre de variables sobre característiques demogràfiques,
situació laboral, econòmica, civil, de convivència, el nombre de fills i filles, motiu i data de
migració, el tipus de demanda, la font de derivació, etc., així com el temps de vinculació
al servei, els espais utilitzats, el número de visites i seguiments, les noves demandes
passat un temps...
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 9
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
BASE DE DADES DE L’ENTITAT
EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz [email protected] 10
Projecte de recerca finançat per l’Ajut a la Recerca
Francesca Bonnemaison 2011
Description:EL SAFAREIG Lidia Vaquero Merediz
[email protected] 22 estratègies de prevenció, i assenta les bases d'un veritable treball en XARXA. Un model que s'ha anat concretant a nivell de cada territori, a partir de la seva pròpia realitat i amb el protagonisme dels i de les professionals de
