Butlletí d'Escacs 0011

64 Pages·2011·18.91 MB·Spanish

PUBLlCACION BIMESTRAL ANY 111-N.' 11
DE LA FEDERACION CATALANA DE AJEDREZ (F.CA) ABRIL DEL 1978
125 Pt• •.
Informació complementària i
partides comentades del REBlIMENT
xxxv
Campionat de Catalunya per Equips BE PAIITIBES IlAPtIlES
SECTORS
METALMECANICA
- Màquina·eina.
- Surfas 78 (Tractament de superficies).
AUTOMAT-78
Electro-Automat (Electricitat i electrònica industrial profesional).
- Fluido-Automat (oleohidràulica i neumàtica).
- Mecano-Automat (Components mecànics).
CONSTRUMAT-78
Maquinaria i equips per a l'edificació i obres públiques.
Maquinaria per a materials de construcció.
Materials per a l'edificació i construcció industrialitzada.
Sanejament i aixeteria.
Calefacció, aire acondicionat ¡ refrigeració.
TECNO-TRANSFER
- Enginyeria, tecnologia I Investigació.
- Enginyeria per a la defensa del medi ambient.
MOBLES I LLUMS
Secció internacional del moble d'estil.
- Disseny-78.
SUMARI
ANY III . N." 11 . ABRIL DEL 1978
Numero Especial • 125 Pies.
3 Un altre estatut, si us plau.
4 La filosofia del "Butlleti" i altres
consideracions.
6 Carta oberta als pre-candidats a la
presidència de la F.C.d'E.
S MIs relaciones con el 8Jedrez catalan, UN ALTRE ESTATUT, SI US PLAU
por Dr. Rey Ardid.
12 xxxv Campionats de Catalunya per
Aquest número surt, una vegada més, coincidint amb la Diada
equips: La lorna de les estadístiques a
de Sant Jordi, que a Catalunya és una festa popular de reafirmació
1.' Divisió.
16 Partides comentades del Campionat per del nostre sentiment nacional.
equips. Enguany s'escau que el nostre poble, conscient de la gravetat
27 Relación de títulos en España del moment històric que vivim -segons remarca la Crida de la coa4
28 XVII CampIonat Juvenil de Catalunya: lició senatorial coneguda ,per Entesa dels Catalans- reivindica el
Joan Albert. nou campIó. restabliment dels principis i institucions corresponents a un Estatut
36 La Festa del llibre d'Escacs. d'autonomia ja gaudit, que permeti tornar a governar-nos pel nostre
39 L'opmió del leclor.
compte.
40 Torneig "Banco di Roma".
Seguint el paral.lelisme vital que hi trobem en els escacs, podem
41 Torneig Obert de Rennes.
42 Joan Manuel Bellon, guanya el torneig dir que els escaquistes estem també reivindicant un nou estatut fe
"Cosia del So," I el titol de GM. deratiu que arraconi d'una vegada l'anacrònic i reaccionari de 1959,
44 INSTITUT D'ESCACS DE CATALUNYA, Bé és veritat que la Junta Directiva actual, des del seu comen
Avantprojecte de normativa per a
çament a mitjan l'any 1974, es proposà de seguir una línia democrà
l'obtenció del titol de Mestre Català,
tica, que ha portat fins allà on ha pogut, La manca d'un estatut adient,
Reglament de Partides Ràpides de la
però, no permet d'aprofitar millor les possibilitats d'aquesta volun
F,LD.E.
46 La nueva A,l.P,E. lat. Per això s'ha de refermar en un estatut, democràticament elabo
48 Detalle de los resullados de los Oscars rat, perquè coincideixi l'esperit amb la lletra de la reglamentació, i
Mundial, Español y Catalan, que tothom sàpiga a què atenir-se.
52 Acerca de los Oscars, por Juan Torquet En un procès iniciat ara fa prop d'un any i que s'ha estroncat
53 SeleccIó reslant de parlldes del
-sense entrar en raons de les causes que provocaren el seu atur
XXI Campionat d'Espanya per EqUIps.
54 PAïsos CATALANS: Camplonals de s'intentava arribar a tenir un motlle que cada vegada esdevé més pe
remptori disposar-ne per actuar en conseqüència, Cal, doncs, anar
Mallorca I de Balears per equips,
56 Torneig "Ciutat d'Alacant'. ràpidament a l'elaboració d'uns estatuts democràtics, moderns,
58 Torneig de Montpeller, oberts i progressistes que potenciïn els escacs catalans, com ja
59 Torneig "Costa Catalana" Un testlmom aleshores es manifestava,
de primera mà, d'Oleg Romanlshin,
Uns estatuts que, amb autèntic dret democràtic, haurien de res
60 Vida Federativa, Cens electoral,
4 tablir de bell antuvi la normalització del català per damunt de tot i
62 Campionats Juvenil i Infanlil de
ens facin passar del sentiment a la pràctica de la catalanitat,
Catalunya per equips.
es evidenl que això ha d'anar d'acord amb la revitalització de la
S'Inclouen partides comentades de: Joan ciutadania de tot un poble, un poble que s'adoni de la seva capacitat
ALBERT, Miquel ARTlGAS, DERE, Gregori
d'organització col.lectiva. Cadascú ha de comprendre que, com passa
GARCIA CONESA, Josep GARRIGA NUA·
a nivell de participació politica individual en la construcció de la
LART. L1uls GONZALEZ MESTRES, Angel
vida en comú, escaquísticament s'ha de contribuir també a la remo·
MARTIN, Ralael MARTINEZ. Xavier MATEU
Jaume MORA, Jaume PALAU, Josep PARi:S delació dels nostres esquemes per anar avançant en el cami del noS
Orestes RODRIGUEZ. Xavier SANCHEZ, Joa· tre progrés,
qUim SERRA, Emili SIMON I Victor VEHf. De fet, de nosaltres depèn en realitat. Hem de bastir el present
Edita: per assegurar un immediat i esponerós futur, i no deixar-nos arrosse
4
FEDERACION CATALANA DE AJEDREZ gar per fatalismes esterilitzadors, No caure en una somorta espon
4
CI, Tralalgar, 3, Tel. (93) 3186542 taneïtat alienadora i, per tant. sense força per a estructurar la nostra
BARCELONA·l0
societat escaquista,
Director JORDI PUIG i LABORDA
Responsables Si no et preocupes, et moriràs, escaquista! Si renuncies a lluitar,
Codificació Màxim Borrell et moriràs, diem parafrasejant el dramaturg Arnold Wesker.
Llenguatge: Joan Jull Colomlnas es a dir, et moriràs com a cèl.lula del cos social a què pertanys,
Vida federativa Secretaria de la F, C d'E amb el perill d'arrossegar les cèl.lules vives, dinàmiques, si aquest
Pensament: Ramon Ibero sentiment s'estengués massa, Prou que hem tingut aquesta expe
Problemes Anlonl F, Arguelles riència en els darrers decennis, Redreça't, doncs, escaquista! Cons
Paisos Catalans: p, André (Catalunya Nord),
trueix el teu propi món!
Josep Mercadal (Ciutadella) ¡ Joan Barceló
(Porreres) ,
Distribució: PREU DE L'EXEMPLAR SUBSCRIPCIO ANYAL:
Institut d'Escacs de Catalunya: Jaume Pal¡¡w
L'ARC DE BER"', Normal: 1D O PI"", (6 números): 5GO PIes
I Josep Garcia I Riera Llull, 10-14, Especial: 125 PIes. Estranger: 650 PIes,
SELEGRAM, Pallars, 94·96. D L B 25729,76 Tei. (93) 3003251.
BARCELONA-S,
Ràdio 4 és l'intent més seriós i reeixit d'institucio
nalitzar el català en els canals populars de comunica
ci6 de masses i contribuir a la seva normalitzaci6. LA FILOSOFIA DEL
Un sol defecte, i greu. Que no solament no arriba
a tots el Paisos Catalans. sinó que ni tan sols a tota
«BUTLLETí»
Catalunya, i això fa que el seu abast encara sigui li
mitat.
D'entre les seves emissions que s'han ocupat del
nostre ((Butlletí)), darrerament ho ha fet «Catalunya a i altres consideracions
l'abasb), que s'emet cada dia a les 5 hores de la tarda,
i que està a cura dels locutors Amanda Camps i lluís
Pruneda.
El proppassat 21 de febrer fou entrevistat el nostre
director Jordi Puig per a explicar la problemàtica de
la nostra publicaciÓ en el context del tema (La premsa
a Catalunya», desenvolupat durant dues setmanes.
Creiem que pel ventall d'opinions que fan referèn
cia a la concepció del nostre ((Butlletíu, és interessant
fer-ne un resum per als nostres lectors que no hagues
sin escoltat la susdita emissió. SIGNIFICAT DE L'EDITORIAL
Es pot dir que l'editorial vol connectar amb
REVISTA MES QUE BUTLLETI. PERQUÈ? la problemàtica del redreçament del nostre país
en paral-Ielisme amb els escacs, perquè s'enten
La presentadora del programa s'estranya de
gui que els escacs pertanyen a la vida activa del
l'envergadura de la publicació respecte del seu nostre país.
titol. El nostre director aclareix: Té la considera
ció de butlleti perquè tracta exclusivament les ma SI. ELS ESCACS SÓN UN JOC
tèries d'una entitat concreta com és ara la Fede
ració Catalana d'Escacs, vol dir, dels seus mem A la pregunta de la presentadora el nostre di
bres, dels seus afiliats, és a dir, els seus jugadors rector respongué que els escacs són, evident
i els seus clubs. Ara bé, el tractament d'aquesta ment, un joc. En definitiva serveixen per a passar
informació té el caire de revista per quant no es l'estona, però el coneixement cada vegada més
comenta solament l'actualitat de les competicions pregon de la tècnica per part del jugador fa que
del periode que comprèn cada número, sinó tam esdevingui necessari emprar-hi cada vegada més
bé s'hi fa assaig, entrevistes, retrospectiva, pro temps i així esdevé un grau més o menys intens
blemística, amb tots els aspectes anecdótics, re de dedicació que pot conduir a una professionalit
creatius i culturals dels escacs. O sia. no es limi zació a partir d'un progrés mitjançant l'entrena
ta al vessant tècnic ans cuida també del vessant ment que estimula l'aspecte esportiu del joc.
periodístic. El joc té tots els vessants necessaris perquè
sigui atès per tota mena de persones ja que sem
EL PAS DE LA SEVA CATALANITZACIÓ pre es troba l'adversari a mida, que proporciona
la distracció i alhora l'estímul.
Jordi Puig explicà que la Federació Catalana
leia 11 anys que venia editant un butlletí en cas AMPLITUD DE LA COMESA
tellà, que era trimestral. Quan a l'any 1974 va en
trar a formar part de la nova Junta directiva, el Jordi Puig explicà que si bé l'aparició actual
president Sr. Pere Casajuana, li va encomanar és bimestral no es subjecta a una extensió deter
el butlletí que aleshores s'editava degut a la seva minada perquè la publicació preté assolir cada ve
trajectòria periodística en els escacs. Jordi Puig gada la informació del periode que abasta amb el
acceptà l'encàrrec amb l'interès, compartit per nombre de pàgines que necessita el desenvolupa
tots els membres de la Junta, de transformar-lo ment del seu contingut. Així podem veure que si
en una publicació catalana. Es sol-licità el permis abans el nombre fix de pàgines era de 16 ara és
a començaments de 1975 però no fou fins a les variable en funció de la informació que s'ha de
darreries d'aquell any que es tingué el permís donar i que sempre asci Lla als voltants de les 50
per a fer-ho. El primer número de la nova etapa pàgines. Això fa que en poc periode de temps es
eixí el maig de 1976. porti publicaoa tanta Quantitat de material.
DADES
Promig edicions
COMPARATIVES Nombre Nombre Nombre de any/pàgines
PorIodH d'anys d'edicions pàgines numero
1964 1 2 32 2/16
castellà 1965-74 10 42 672 4,2/16
1975 1 4 138 4/34,5
català 1976-77 2 9 520 4,5/ 57,5
4 (68) BUTLLETI D'ESCACS/ABRIL 1978
EL COST ~S CAR, QUI PAGA? incloure el Butlletí en el circuit comercial dels Paï
sos Catalans seria un complement per atreure
La presentadora creia que el seu cost era co nous afeccionats.
bert per l'assuciat, Jordi Puig féu referència al fet
que malauradament encara no s'havia arribat en LA PREMSA CATALANA VISTA DEL
aquest estadi, que és al que s'hi ha d'aspirar, AvUI BUTLLETI ESTANT
dia es compta amb una xifra de subscriptors for
ça interessant però encara no prou important, que Jordi Puig considerà que la premsa en gene
ara es tractarà d'empènyer mitjançant una cam ral viu de miracle com el mateix «Butlletí d'Es
panya de promoció no solament als clubs sinó a cacs» car manca la normalització necessària per
les escoles i altres entitats educatives i recreati al consum de premsa en català,
ves; hi ha una part de subvenció de la Federació Això prové de la manca de costum de tants
Espanyola, que ja és tradicional i es pot dir prové anys de no tenir premsa catalana a l'abast. Per
d'antecedents d'abans de la nostra guerra; una pu endegar aquest costum Jordi Puig opinà que era
blicitat més aviat de tipus institucional; i es co una qüestió de resistència d'uns quants anys més
breix el total amb una aportació privada per aju ara que hi estem posats a la lluita per introduir
dar a mantenir aquesta eina de treball com con novament la lectura en català, creant la conscièn
siderem és el nostre Butlletí. cia que sembla que torna a eixir però que, natu
Això no és una solució definitiva, sinó més ralment, pateix del llast d'aquests anys passats,
aviat s'ha de considerar una etapa transitòria, per
què la perspectiva és que el Butlletí s'arribi a as LA MAINADA, PUNT CLAU
sumir en el cos social dels escaquistes federats
com en altres associacions professionals i fede Com totes les coses s'ha de començar la tasca
racions estrangeres, que inclouen la publicació en per l'escola, així l'ensenyament del català com
la seva llicència o quota d'associat. Això sembla dels escacs, No és que una cosa vagi lligada a
que comença a tenir la seva incidència en la cons l'altra, sinó que com tota l'educació de la persona
ciència dels jugadors i van arribant opinions fa ha de venir de l'escola_
vorables en aquest sentit, i es confia que en un
termini més o menys curt això sigui possible. Men SENTIT PEDAGòGIC DELS ESCACS
tre es fa l'esforç de mantenir aquesta publicació
fins que s'entronqui amb aquella solució, si és Els escacs tenen un caire pedagògic pres amb
que hi arribem a temps, l'alegria d'un joc formatiu, i l'infant i el jove així
s'ho prenen, Si aquest jove hi agafa afecció ales
LA SOLUCió LA TENEN 4_500 FEDERATS hores tením ja un jugador de club, Però els escacs
a l'escola han de servir perquè el noi, o la noia,
Si tots aquests jugadors federats tinguessin puguin modelar el seu cervell. Per això no n'hi ha
la subscripció inclosa en la seva llicència federa prou amb ensenyar-los a moure les peces perquè
tiva - naturalment, amb un preu de subscripció sàpiguen què són els escacs, sinó que cal saber
inferior al del públic en general- el problema es los fer veure el mecanisme que segueix el seu
taria resolt d'entrada, Les vendes addicionals per pensament en jugar als escacs,
ABRIL 197B/BUTLLETI D'ESCACS 5 (69)
CARTA OBERTA ALS PRE-CANDlDATS A LA
DE LA FEDERACiÓ CATALANA D'ESCACS
PRESID~NCIA
carrera, així com organitzar unes fases prèvies co
Amics meus:
marcals per arribar a aquesta final, i traslladar aquest
sistema als infantils, i fins i tot crear el campionat
Un prec per a començar: no em considereu un
de Catalunya per equips d'aquestes categories, us
pedant si pretenc expressar·vos públicament unes pot servir, tal vegada, perquè més d'un us digui que
opinions personals que, fins a cert punt. podrien no feu res per als escacs infantil i juvenil. I fins es
semblar consells. pot donar que en alguna carta també se us retreguI
Preneu-ho només com a fruit de l'experiència; o, que no protegiu els jugadors joves, i després resulta
millor encara. com a fruit d'una experiència: l'ex pe· que, qui us diu això, és un club que ni inscriu equips
riència de començar com a President dins l'àmbit en aquestes categories ni ho ha fet individualment
d'un pais adormit pel malson d'una estructura auto durant els darrers 10 ayns.
rilària, i acabar immers en el remolí d'una llibertat Recordeu el Torneig Zonal? Factors externs el
que tots. o gairebé tots. intentem assimilar. malbarataren, però la seva celebració fou un fet. S'a
El meu agraïment personal a tots vosaltres. El conseguiren ajudes d'importants entitats financeres
fet que existiu significa que encara hi ha gent que. i hoteleres com mai havia tingut els escacs catalans.
davant les seves ambIcions personals, posa la mag Procureu. us ho prego, organitzar un esdeveniment
nifica ambició de servir la comunitat. de servir una de major importància -perqué no una Olimpiada?
comunitat, de servir la seva comunitat. ja que, en cas contrari, se us dirà que no feu reS
Així. talment com ara us imagino, joiosos i ben per als escacs internacionals. I tal vegada fins i tot
disposats, curulls d'il.lusió, us puc avançar que se us qualifiqui d'«inefables» per no ajudar més, en
aquest agralment, que per part meva serà constant. cara que sigueu injustos amb d'altres, a un torneig
per part de la comunitat es pot posar en dubte en que, en el seu primer any, a l'hora d'aixecar el teló
qualsevol moment. Compte, però, no hi ha el més tal vegada no tenia altres recursos que la subvenció
lleuger bri d'amargor en les meves paraules; senzi que havieu pogut arrabassar, fora de termini i de
llament. són sinceres. Sinceritat nascuda al caliu de pressupost, a la FEDA.
l'expenència, o d'una experiència: que formem una Sigueu mesurats amb la premsa; no calgueu en
col.lectivitat amb uns nivells d'exigència no excessI l'error d'entrar en discussió amb ella. Allò que és el
vament equilibrats. quart poder alguns s'ho han arribat a crcure, i si
Penseu, doncs, que no n'hi haurà prou amb obnr bé una gran part de l'especialitzada, que té un au
les portes de la gestió federativa; que no serà sufi tèntic basament tècnic, sap omplir columnes amb
cIent celebrar assemblees generals amb presentació informació veraç i flmb comentaris I anàlisis de pri
de comptes; que per a molts no servirà de res que mera mà, altra, ~ortosament minOritària. en no tenir
dquestes assemblees nomenin ponències que rees aquest bagatge s'ha d'aprofitar del sensacionalisme
perquè algú se la llegeixI. En aquest cas, .mICS meus,
tructurin els campionats regionals; que el Comitè de
Competició sigui un òrgan elegit i regit pels clubs. us recomano molta calma i tranqwl.lltat. No entreu
Penseu que si només feu això, després de més de en el seu joc; és precisament el que pretenen.
20 anys de no fer-se, se us pot arribar a titllar fins I Una cosa si us encareixo: fugiu del petit món.
tot de bunkerians; I que més d'un club que es creu Ja m'enteneu, veritat? dels cenacles de xerraires.
prestigiós us pot arribar a escriure alguna carta ple Els tenim ben localitzats, són pocs, mitja dotzena tot
na d'inconveniències. la més greu de les quals pot just. Perquè anomenar-los? No sigueu homes de co
ser que us demani fins i tot que no feu cas d'un maratges; millor encara, si ho sou, o si algú de vo
acord d'assemblea perquè a un dels seus jugadors saltres en particular ho és, renuncieu a la possibilitat
li afecta negativament. de sortir elegits. Teniu present que quan parla el
President parla la Federació; aquesta és l'opinió ge
Feu-vos a la idea que no serà suficient organit
nèrica que, certa o falsa, preval. El càrrec no és apte,
zar, en el termini de quatre anys, dos campionats
d'Espanya per equips I altres dos de la categoria doncs, per als que en diem xerrameques (<<cotillas»
juvenil. Us trobareu qui us dirà que perquè no !'In en versió castellana).
dividual, que si a la sala de joc feia molta calor, que El President ha de posseir un grflll dOlnlni de si
si els llums estaven mal coi-lacats .. I contemplareu, mateix -us confesaré que, en els primers dos anys
astorats, que a la sala hi ha 200 persones mal comp no el vaig poder assolir- i un sistema nerviós equi
tades en relació a un cens vint vegades més gran, librat.
i amb una participació catalana majoritària. Però com Atenció, tots ens coneixem; avui et vindran amb
que sou persones a qui no desanimen aquestes co una xafarderia, demà amb una altra, després: «tal.)
ses, tornareu a demanar una altra organització. opina que si tal cosa, «tal altre)) ha dit això altre ...
Convertir el campionat juvenil de Catalunya en Nits d'insomni si falla el tremp. Cosa lletja, l'insom
una final amb els jugadors reunits durant una set ni és mal conseller. Les decisions preses a l'endemà
mana a la mateixa localitat. i fer això tres anys a la acostumen a ésser errònies.
6 (70) BUTLLETI D'ESCACS/ABRIL 1978
Però, de la mateixa manera que us encareixo no En canvi, i és veritablement curiós, probablement
freqüentar els xerrameques, us recomano alternar ningú us tirarà a la cara a la fi de la vostra gestió.
amb gent sana de les dotzenes de clubs que tenim que no haguéssiu tingut l'empenta d'emprendre una
escampats arreu del pais català. Us garanteixo que és profunda reestructuració de la problemàtica econòmi
una experiència inoblidable: veure, per exemple, els ca de la Federació. Però faig mal fet de dir això, car
afanys dels directius de Ripoll; presenciar entre bas penso que no sereu tan pusil.lànimes com ho estat
tidors l'entramat de les 12 Hores de Masnou; assis jo en aquest sentit. Teniu-ho ben present: no podem
tir a la familiar festa comarcal de Vilaseca-Salou; anar enlloc ni amb clubs amb quotes mensuals de
veure com un miracle cada any repetit el muntatge socis de cinc pessetes -heu llegit bé, cinc pesse
i desenvolupament dels torneigs obert.s organitzats tes- ni amb l'actual absurd sistema de recaudació
pel Berguedà, Sant Josep i Catalònia; tractar els mil federativa, que fa que la imposició recaigui més se
problemes de la posta en marxa d'un campionat verament sobre la tramitació de llicències en lloc de
d'Espanya per equips a Centelles; admirar l'esforç I fer-ho sobre la quota federativa, que fins beneficia
l'obra olotina; viure una jornada d'autèntica exaltació ria l'increment de llicències, cosa de la que estem
catalana com la de Martorell; acudir a Malgrat i al molt necessitats. No he estat valent en aquest as
seu «Costa Catalana» ; conviure la inauguració d'un pecte, ho confesso. En el meu ànim han pesat molts
local social de la categoria del del club d'escacs Vul factors que hauria d·haver desestimat. Espero que
cà, que cristal.litza la posta en marxa d'una atrevida vosaltres tingueu major decisió.
idea empresarial al servei de l'esport; admirar-se I, finalment, també espero de vosaltres que tin
del miracle anyal del club d·escacs Congrés, proba gueu ben present que rebeu el llegat d'una Federació
blement en les antípodes d'aquella idea, però amb que. contra tots els mals oratges, es continua dient
la seva pròpia tan sòlida com qualsevol altra; veure Catalana, perquè manté el seu àmbit d'autoritat en
la tasca ordenada, callada. profunda que en el camp tot el Principat.
juvenil menen clubs com els de Vilafranca, Olot, Ta
Penso que aquesta positura és un compromís
rragona, Sant Adrià i tants d'altres que temo oblidar;
ferm que heu d·establir amb els vostres electors.
i tants i tants moments inigualables que us donaran
No em guia ànim de revenja; el fet anecdòtic que
per bons tots els disgustos i maldecaps que pugueu intentin portar-me als tribunals per aquesta actitud
tenir a la vostra gestió.
no afecta el meu ànim en escriure aquestes ratlles.
I no serà el menys gruixut la continuïtat d·aquest Un dia, quan el secret del sumari es pugui donar a
«Butlletí d'Escacs», amb el que passa una cosa Su conèixer, i si el director del Butlletí m'ho permet, ex
mament curiosa: que tots estem d'acord d'acceptar plicaré de bon grat tota la gestació d'aquest malau
que no té parió, però que molt pocs estem disposats rat afer. Ara només em guia la tranquiLlitat d'haver
a mantenir-lo, encara que sigui a un preu anyal equi pogut mantenir incòlume aquesta Institució i trans
valent al d·una tarda a una discoteca. Fins és possi ferir-la talment com la vaig rebre. Em ~embla que els
ble que els homes que l'han fet possible siguin tit fets, les circumstàncies que viu el país, avui més
llats de tenir la mà foradada, quan el seu esforç no que mai, m'han vingut a donar la raó.
ha tingut cap repercussió a la tresoreria federativa. De vosaltres, amicalment i cordial.
I en canvi s'estigui disposi;lt a acceptar alegrament
algun pretés mecenes, eventual salvador de la Fe·
PERE CASAJUANA I FIGULS
deració. Com si no estiguéssim farts de salvadors I President de la F C d'E.
HUMOR
DE CORK
ABRIL 197a/BUTLLETI O·ESCACS 7 (71)
MIS RELACIONES CON EL
AJEDREZ CATALAN
por el Dr. Ramón Rey Ardid
Campeón de España (1930-1943)
Entre los recuerdos mas gratos riante blanda», lo que suscitó que en aquellos tiempos era
de mi vida ajedrecistica figuran tema de mutuo regocijo en pos como decir el ajedrez catalan, fue
sin duda. mis constantes y gratí teriores ocasiones, en el año 1926. cuando fui invi·
simos contactos con los jugado tado al Torneo Nacional que or·
res catalanes y, mas concreta ganizó el "Club d'Escacs Barce
mente, de Barcelona. Cuando tra· N." 63 R 65/0 lona» en su sede de la calle de
to de reavivar estos recuerdos. Cas pe. Alli conoci a la flor y nata
(Blancas, Dr. V. Marin - Ne·
muchos de elias lejanos, acuden de los jugadores catalanes. Unos.
gras, R. Grau, Olimpiada de Pa·
a mi mente numerosos nombres participantes en el torneo, y otras
ris, 1924.) Apertura peón dama.
que nunca podré olvidar. asiduos espectadores de las par
1 d4 d5. 2 e3 Cf6. 3 Ad3 e6. 4
Querria en estas lineas dar una o-o tidas.
Cf3 Ae7. 5 c6. 6 b3 Cbd7.
idea a mis lectores de lo que sig 7 Ab2 O-O. 8 Cbd2 b6. 9 Ce5 Citaré entre otros muchos a
n¡fieó para mi el ajedrez catalan Rafael Ooménech. verdadera pró
Ab7. 10 f4 c5. 11 Tl3 Ce4. 12
en los años de mis comienzos. y cer del tablero, y a Ricardo GUI
Th3 f5. 13 Cdf3 Cdf6. 14 Cg5!
para ella nada mejor que evocar nart, gran periodista. con quienes
Ac8. 15 A X e4 h6. 16 Ad3
las figuras mas significativas que, hXg5. 17 fXg5 Cg4. 18 CXg4 rne une todavía una gran amistad.
de una u otra manera. tuve oca así como a Vilardebó, gran com
fx g4. 19 DXg4 AXg5. 20
sión de tratar personalmente a binador; a Placi do Soler. con su
Ah7+ Rh8. 21 Af5+ Rg8. 22
partir del año 1924. fecha en que estilo elegante y posicional y ex
AXe6+ AXe6. 23 Dx e6+ Tl7.
acudí a París, 5iendo un <dadrí}), celente jugador a la ciega; a Cor
24 Tl1 Af6. 25 d X c5 De8. 26
para participar en el primer Torneo tés, amante de los juegos cerra
DXe8+ TXe8. 27 A Xf6. 1-0).
Olímpico, representando a Espa dos; al pintoresca ruso Ivanov,
ña en compañía del entonces Mi amistad con Marín no se con sus romanticas aperturas en
campeón nacional Manuel Gol interrumpió hasta su muerte. En las que a veces entregaba la da
mayo y del eximia problemista mis frecuentes viajes a Barcelo ma para dar luego unos cuantos
barcelonés Valentin Marin Llovet. na rara vez dejaba de visitarle o laques y perder honrasamente.
Era Marin un hombre excepcio· de saludarle por teléfono, cuando Por aquel entonces entablé
nal. Caballeraso, elegante, nota· no concertabamos una partida también grandes relaciones amis
ria de profesión, dotada de un amistosa o coincidíamos en algún tosas con el Dr. Andreu. poten
gran talento, de una extensa cul torneo como luego se vera, tado industrial farmacéutico. de
tura y de un fino sentida del hu Pero mi primer contacto pro quien se decia que en su regia
mor. Rompiendo las barreras ge funda con el ajedrez barcelonés. mansión de la Bonanova se ser-
neracionales conmigo. pronta se
esta blec ió entre nosctros. mas
que una amistad una auténtica
camaraderia. En aquel ambiente
cosmopolita. a veces un tanto
barroco del torneo. nos reíamos
de nuestra propia sombra, aunque
sin herir nunca a nadie. Celebra
bamos nuestras victorias, y echa
bamos a broma nuestras derro
tas.
Jugó Marín en aquella ocasión
partidas muy meritorias, en es
pecial la que ganó al famosa
maestro argentino Roberto Grau.
empleando una apertura a la que
yo califiqué jocosamente de «va-
Un aspecto de 'a sala de juego correspondiente
al Club de Ajedrez Barcelona, en donde se
disput6 el lorneo nacional de 1926
8 (72) BUTLLETI O'ESCACS/ABRIL 1978
via la comida con cubiertos de
oro. Hombre simpàtico y socia
ble. era gran aficiona do al aje
drez, y siempre que se organiza
ba una competición de mayor o
menor importancia. allí estaba el
Dr. Andreu actuando de generoso
mecenas.
En el torneo a que me he re
ferido mas arriba. obtuvo Golma
yo el primer premio seguido de
Vilardebó y COrlés. quienes de
¡aron a gran altura -ya por en
tonccs- al ajedrez catalan. Yo
quedé en cuarto lugar. y luego
se clasificaron Lafora. Marin. 00-
ménech. A. Fernandez. Iva nov.
Fernandez Avelhín y Castelló. AI
final del torneo Golmayo dijo pro Barcelona, 1930, Golmayo pone en juego el tilulo de campeón de España anle e:
féticamente en unas declaracio doctor Re)' Ardid, que se lo arrebataria. En segundo termino, señores Marin y
nes a la prensa: «Rey me da la Or. Puig y Pui~.
impresión de ser mi sucesor en
el campeonato de España: reúne
a CQnOClrnlentos técnicos una
gran agilidad mental y a la inven
tiva, lo necesario en ajedrez».
Este primer torneo nacional
barcelonés fue un modelo de or
ganización. a lo que contribuye
ron. sin duda. la actividad. el en
tusiasmo y la competencia del
Presidente del Club Barcelona.
D. Juan Bertran. que en años pos
teriares regiría Jas Federaciones
catalana y española. dejando
siempre en su gestión las hue
llas de su recia personalidad.
Hubieron de pasar tres años
hasta que. en 1929. se organizó
en Barcelona el gran Torneo de
la Exposición Internacional. Du
rante este ¡nterregno. hice visitas
esporadicas a la ciudad condal
Zaragoza, 1934. El Dr. Rey Ardid defiende el tilulo de campeón de Es;¡aña ante
en las que se estrecharon mas SI el catah\n Vicente Almirall. En segundo férmino, los t'lrbitros señores Adrade y
Dr. Mundi.
Descrlpcl6n de los personajes de la fotografia
anterior:
1. Carlos R. Lafora; 2. Oesconocldo; 3. José Vllardeb6;
4. Valentln Marln; 5. Boyan Marcotf; 6. Ram6n Rey
Ardld; 7. Aureo Fern6ndez; 8. Rafael Doménech;
9. Dr. Agustin Vilarnau; 10. Luls Cortés; 11. FernAndez
Aven'm; 12. José M.A Cabestany; 13. Antonio G.
CastellA (periodista); 14. Manuel Golmayo de la
Torriente; 15. Vlcente Casanovas (Secretarlo del
Club); 16. Dr. Del Valle; 17. Vallmitjanaj 18, Ivanov;
19. Juan BerlrAn (Presldente del Club); 20. Casasayas;
21. Marlstany; 22. Ramón Trull' (Director del torneo);
23. Soler; y 24. Ram6n Figueras.
ABRIL 1978/BUTLLETI O'ESCACS 9 (73)
cabe los lazos de amistad que me en la oosguerra, mis visitas a y esta otra que decía, màs o me
unian a los ajedrecistas catala Cataluña fueron frecuentes. Por nos:
nes. aquel entonces florecía la afi
El gran torneo tu va para mí el ción al ajedrez en la ciudad de <<jAjedrez!, sigan tus juegos
aliciente de una de las clàusulas Reus, en cuyo Ateneo pronun Perduren tus sabias leyes.
de su reglamento en la que se cié una conferencia sobre «El iLoor al rey de los juegos!
decía que el jugador español me Ajedrez y la Cultura» que, tradu iGloria al juego de los reyes!»
jor clasificado, aparte de Gólma cida al catalàn, fue publicada en
yo, conquistaria el derecho de dis el Boletín de tan presti8iosa en Dtros nombres del tablero ca
putar a éste el campeonato de tidad. Por otra parte, el «Club talan acuden también con nos tal
España. El vencedor absoluta de d'Escacs Barcelona» organizaba gia a mi mente mientras redacto
la gran prueba fue Capablanca, conferencias semanales por radio, estos apuntes. Santasusagna,
a quien siguieron Tartakower y lIamadas <<radio aiedrez», y una que presidió la Federación Cata
Colle. El que estas lineas escribe de elias estuvo a mi carga, desa lana por los años 31 y 32 y que
qued6 en 4.°_5.° lugar, empatan rrollando el tema, que sigue sien hablaba un catalan pura, ampur
do con Monticelli, superando a do actual, de «La muerte del aje danés. Jaime Casas, aragonés in
todos los españoles, inclusa a drez por las tablas» . Citaré mi jertado de catalan, primero en dis
Golmayo. Desde entonces fue asidua colaboración en la revista putarme el titulo de campeón na
«challengem al titulo nacional y «Els Escacs a Catalunya» y mi cional. Gloria Velat. gran pionera
se planteó la organización del columna sema na I de los viernes en España del ajedrez femenina.
match con Golmayo. en «La Vanguardia» . También por Vicente Almirall, excelente juga
La Federación Española puso aquellos años jugué en Barcelona dor, posteriormente directiva del
toda su diligencia y su autoridad algunas sesiones de partidas si ajedrez catalàn en una larga ges
para vencer las mil dificultades multllneas y encuentros amisto tión. Los doctores Font. padre e
que ponía el campeón, debido sin sos, uno de elias con el inolvida hijo, con el última de los cua les
duda a sus muchas ocupaciones. ble Plàcida Soler, en el que am he reanudado la gran amistad que
El Comité ejecutivo de la FEDA bos adversarios jugàbamos a la nos unia, con motivo del reen
tenia entonces su sede en Barce ciega. cuentro en las Jornadas Médico
lona. Lo presidia Marín, y eran, Conocí entonces al laureado Deportivas de Lloret de Mar; el
secretaria Cabestany, y tesorero poeta D. Ernesto Jaumandreu, Sr. Bort Barbosa, entusiasta pe
Garrigosa, este última riojano re gran caballero decimonónico, de riodista de ajedrez, lo mismo que
sidente en la ciudad condal. Tal atuendo dis tingui do, autor de un el Dr. Rafael, Lladó, a quien yo
equipo ejemplar. constituido por bella libra titulada «Jirones de califico de «el Korchnoi español»
catalanes, logró por fin allanar neblina» y a cuyo numen debe por su gran tesón y su fuerza
todos los escollos y tras 16 me mos el «Himno al Ajedrez», con tàctica. Rafael Llorens y Miguel
ses de gestiones, el match dia música del compositor valenciana Albareda. figuras señeras duran
comienzo en Barcelona a prime Martínez Bagueda, declarada ofi te muchos años y extraordinarios
ros de diciembre de 1930. No cial por la FEDA, y del cual re jugadores por correspondencia.
exa¡¡ero al decir que gracias al cuerdo todavía algunas estrofas Pere Cherta, el Dr. Vallvé, Deve
ajedrez catalan se celebró la prue como aquella de sabor bona par sa, el malogrado Ingelmo, Angel
ba tan esperada por mi y que, tiano: Ribera. jugador intuitivo a quien
tras una neta victoria (+ 4 = 2 no siempre se reconocieron sus
- 1). puso en mis manos el an «y el peón, siempre leal, gran des cualidades personales y
siada títula que conservé duran es soldada que vigila sus indiscutibles méritos ante el
te 13 años consecutivos. porque lleva en la mochila tablero. Dorca Blasi, constante
Tanta en la anteÇ1uerra como una corona reah). en la afición y en la amistad.
1932·1976
DOS EPOCAS,
UNA MISMA
ACTITUD
10 (74) BUTLLETI D'ESCACSI ABRIL '978