50 anys de Col·legi

108 Pages·2009·6.64 MB·Spanish

00-portada-TD3 20/1/09 17:54 Página 1
3 PUBLICACIÓ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS INDUSTRIALS DE BARCELONA 2008 5 euros número
3
T
ecnodebats
s
t
a
b
e
d
o
n
c
e
T
t
a
t
i
l
a
u
t
c
a
i
a
i
r
ò
t
s
i
H
I
G
E
L
·
L
O 50 anys
C
E
D
S
Y
N
A
0 de Col·legi
5
ó:
i
n
i
p
o
L’
|
a
t
s
i
v Història
e
r
a
L
|
m i actualitat
u
l
L
e
t
c
e
j
o
r
p
l
E
|
t
a
s
i
v
l
E
|
La professió Álvarez | Imprès en paper ecològic
u
Pit
ustració:
Il·l
08 L’anàlisi
7 El que ha quedat enrere (1958-2008)
6
1 26 Col·legi
9 Una cursa d’obstacles dita enginyeria 42
6
8 34 Visat
Del visat amb espelmes al Tecnovisat 2.0
L’ENTREVISTA
8
1 54 El projecte Joan
4 Nou local destinat a formació
8
8 62 L’enginyer Ribó
7 Francesc Xavier de Miguel
9
00-portada-TD3 20/1/09 17:54 Página 2
00-TD3-sumari 19/1/09 13:05 Página 3
Sumari
5
EDITORIALEl Col·legi fa 50 anys. En una edat en què les persones assoleixen la maduresa és el moment de mirar endarrere i
sobretot, d’analitzar cap on anem. Els col·legis professionals s’han d’adaptar als nous temps.
8
L’ANÀLISICertament, condensar 50 anys d'història del país en set pàgines resulta
complicat. L'historiador i periodista Jaume Fabre ha optat per traçar unes pinzellades. En
El que ha quedat enrere (1958-2008), proposa un recorregut per aspectes tan quotidians
com els jocs dels infants, les celebracions familiars o el consum.
16
LES IMATGESLes aplicacions de l'enginyeria tècnica industrial poden ser sorprenents vistes
des de molt aprop. Des d'un circuit elèctric als mecanismes d'una grua, la feina d'aquests
tècnics tot terreny està ben present en el dia a dia de la societat moderna.
26
COL·LEGILa crònica d'un col·lectiu que no ho ha tingut gens fàcil i ha hagut de lluitar de
valent per veure reconegudes les seves capacitats professionals es titula, oportunament,
Una cursa d'obstacles anomenada enginyeria tècnica. Per ALBERTMARTIN
34
VISAT Del visat amb espelmes al Tecnovisat 2.0, el Departament de Comunicació del CETIB
narra l'evolució d'un dels principals serveis tècnics al col·legiat. Cada cop més fàcil i ràpid,
ja és possible visar un projecte sense moure's de l'oficina.
44
L’ENTREVISTAJoan Ribó, degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona
(CETIB) llança, en aquesta entrevista, un repte: "Hem d'aconseguir ser una sola veu”, diu
alhora que augura un gran futur per a l'enginyeria tècnica a Europa. PERJORDIGARRIGA
54
EL PROJECTE Un local del CETIB, destinat a formació, s'ha projectat amb les màximes
exigències tecnològiques i amb conceptes innovadors d'interiorisme. L'autor del projecte
detalla les idees d'enginyeria que el fan més confortable. PERFRANCESCXAVIERDEMIGUEL
6612
L’ENGINYERUna entrevista a l'enginyer tècnic industrial, Francesc Xavier de Miguel,
col·legiat número 13601, i que va ser el guanyador del concurs d'idees de l'espai de
formació del Col·legi, completa la presentació del projecte Llum. PERMIQUELDARNÉS
66
L’ARTICLE El principal mitjà d'informació del Col·legi, la revista Theknos, ha sabut transformar-se en nombroses
ocasions al llarg de 48 anys de trajectòria. Tant el disseny gràfic com els continguts han evolucionat d'acord amb els temps.
72 PERSERGIFREIXES.
L’OPINIÓDe Montserrat Tura, Vicent Francesc Martínez, Joan Rosell, Miquel Roca i Josep Maria Terricabras sobre el present i
el futur dels col·legis professionals. Els degans Joan Vallvé i Silvia Giménez-Salinas, amb Carlos Carnicer
i Josep Maria Álvarez, opinen sobre la funció social d'aquestes institucions a la Catalunya del segle XXI. PERJUDITHJOSA.
79
LLIBRES IWEBSUna selecció d'espais web d'interès per als enginyers tècnics industrials i el comentari d'obres
literàries, de divulgació i de recerca sobre la professió, el col·legi o la indústria a Catalunya. Per ALBERTMARTÍN.
82
VERSIÓN CASTELLANATodos los artículos de la revista traducidos al español.
T
d 3 Tecnodebats no s’identifica necessàriament amb l’opinió que expressen els articles signats
Tecnodebats 3 •2008 • Publicació anual
Direcció editorial:Miquel Darnés Consell editorial:Jordi Català, Miquel
Darnés, Agustí Morera, Manel Gastó, Montse Grau, Santiago Montaner,
Joan Ribó Realització editorial: Ara Llibres, s.c.c.l. Coordinació editorial:
Judith Josa Publicitat: GECAP, SL Disseny:Estudi Freixes, Ed & Eli Pla
Portada:Pitu Àlvarez Correcció: Eva Rodríguez i Laura Llahí Traducció
castellà:Bet NonellImpressió:Gramagraf, s.c.c.l.
Edita:Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona | Consell de
Cent, 365, 08009 Barcelona | Tel. [phone] | [email protected]
Dipòsit legal:B-43405-2006 ISSN:1886-9165
01-TD3-editorial 19/1/09 13:03 Página 4
01-TD3-editorial 19/1/09 13:03 Página 5
Editorial
B
CETI
Col·legi, punt i seguit
E
El Col·legi d’Enginyers Tècnics
nguany el Col·legi fa 50 anys. És aquella
edat en què les persones assoleixen la
Industrials ha fet un esforç de
maduresa i en la qual familiars i amics
organitzen una festassa perquè hom s’a- modernització perquè el
doni que en el camí ha sembrat llavors
que han donat fruit. Nosaltres també n’hem fet, de festa, col·legiat pugui desenvolupar
i encara resta la més important, la de l’1 de desembre al
la professió amb eficàcia i la
Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Però les celebracions,
que sempre són benvingudes, no són res més que l’apa-
societat tingui garanties
rador, la cara amable del treball i de l’esforç, en aquest
cas, de tot un col·lectiu. D’un col·lectiu que no ho ha tin-
gut gens fàcil. D’un col·lectiu que ha hagut de lluitar de valent per veure reco-
negudes les seves capacitats professionals al llarg de la història. A nosaltres gai-
rebé res del que tenim ens ha vingut donat d’antuvi.
Per començar és sabut i notori que els vents de la indústria, que ja bufaven amb
força per Europa a mitjans del segle XIX, a Castella ni tan sols feien moure les
aspes dels seus molins. Espanya continuava sent un país bàsicament agrari i la
sensibilitat envers la revolució industrial era gairebé nul·la. Així doncs la indus-
trialització a Catalunya es va haver de fer al marge de les autoritats de Madrid,
no sense obstacles ni impediments. I per acabar, tot saltant-nos molts passos
pel mig, per aconseguir la titulació actual i les atribucions professionals asso-
ciades, també vam haver de patir el nostre particular via crucis, que a hores
d’ara encara ens dóna algun maldecap.
E
5
01-TD3-editorial 19/1/09 13:04 Página 6
EDITORIAL
Però tot això ja és història. I si bé és important saber d’on venim i el que ens
ha costat arribar fins aquí, encara ho és més saber cap a on anem. En aquest
punt i seguit de la nostra singladura, hem de fer tots plegats un esforç de refle-
xió, d’introspecció personal i col·lectiva, per assegurar-nos que dirigim el timó
de la nau col·legial cap a bon port. La tasca no és ni serà fàcil. Els temps estan
canviant a marxes forçades i els col·legis s’hi han d’adaptar, de grat o per força,
si no volen quedar desfasats, obsolets. El nostre, de col·legi, ha fet i continua-
rà fent un esforç important de modernització. Un esforç que serveix perquè els Els col·legis
col·legiats puguin desenvolupar la professió amb una grau alt d’efectivitat i per- professionals s’han
què la societat i el ciutadà tinguin les màximes garanties a l’hora de disposar
d’adaptar als nous
dels serveis dels enginyers tècnics industrials. Cal dir que avui dia per assolir
temps si no volen
els nivells d’eficiència que la societat reclama és necessària una formació con-
tínua adequada, una informació actualitzada, un assessorament professional i quedar obsolets
tot un seguit de serveis que el CETIB posa a disposició dels seus membres.
Altrament, des del Col·legi col·laborem amb les administracions amb taules de
treball i fòrums diversos, ja que som un col·lectiu totalment implicat en el tei-
xit econòmic i productiu del país.
Bé doncs, en aquest número especial de Tecnodebatssobre els 50 anys de la ins-
titució, hi trobareu un passeig per la història del país, dels anys seixanta fins a
l’actualitat, en un article de l’historiador i periodista Jaume Fabre i una cròni-
ca dels 50 anys del Col·legi a càrrec del periodista Albert Martín. El departa-
ment de comunicació del Col·legi firma un extens i detallat reportatge sobre l’e-
volució del visat, des dels inicis fins al Tecnovisat 2.0. Com no podia ser d’una
altra manera, l’entrevista d’aquest número s’ha fet a l’actual degà Joan Ribó,
en la qual es fa una repassada completa a les qüestions més importants del pre-
sent i del futur del CETIB, signada pel periodista Jordi Garriga. La secció El pro-
jecte es destina a explicar el nou local del Col·legi del carrer Bailèn, l’autor del
qual és el col·legiat Francesc Xavier de Miguel. El dissenyador Sergi Freixes
escriu un article amb una anàlisi exhaustiva de la imatge de la revista Theknos
i de la seva evolució. També hi trobareu un seguit d’opinions autoritzades sobre
el paper dels col·legis professionals, a més d’altres temes d’interès. TD
6
01-TD3-editorial 19/1/09 13:04 Página 7
Patrocinador:
02-TD3-anàlisi 19/1/09 12:57 Página 8
L’anàlisi
El que ha quedat
enrere
(1958-2008)
Un recorregut pels costums i la vida de la Catalunya mínic per a la infància mal alimentada dels anys de
d’ara fa 50 anys, quan els enginyers tècnics postguerra.
industrials de Catalunya i de les Balears tot just Ara fa cinquanta anys, el mes de juliol del 1959, el
govern va aprovar el Decret llei per a una nova orde-
havien recuperat un col·legi professional autònom.
nació econòmica, conegut més endavant com el Pla
d’Estabilització, que va suposar la incorporació de
l’economia espanyola als plantejaments liberalitza-
PER JAUME FABRE dors vigents a la resta de països de l’Europa occiden-
tal, i la fi definitiva de les mesures altament interven-
cionistes, aïllacionistes i autàrquiques pròpies de la
P
ere Calders va tornar de l’exili el 1962, postguerra. Per compensar aquesta liberalització
amb la seva família, es va instal·lar, econòmica i deixar ben clar que no portava aparella-
inicialment, en una casa de Sant da la llibertat política, es va aprovar el mateix mes la
Cugat. Al cap de poc d’arribar, van nova Llei d’orde públic, que renova les mesures
viure al seu voltant el desastre de les repressives i restrictives de les llibertats que de fet ja
inundacions del Vallès, el setembre d’aquell any, amb s’aplicaven des de la fi de la Guerra Civil segons unes
quasi un miler de morts, i el de la gran nevada, el dia altres normatives.
de Nadal. Mentre els fills, nascuts a Mèxic, treien la Mig segle més tard, es fa difícil reconèixer en la
Mig segle més tard neu a palades del terrat, pensaven que potser el pare Catalunya actual alguna cosa d’aquella que era a
es fa difícil havia exagerat en cantar-los les excel·lències del país punt d’entrar als feliços sixties, que potser no ho
reconèixer a la on anaven a viure. van ser tant, i en absolut poden comparar-se amb
Catalunya actual Al començament de la dècada dels anys seixanta, els altres països de l’occident europeu. Han can-
alguna cosa efectivament, Catalunya era molt lluny de poder ser viat els escenaris, els utillatges, les possibilitats
d’aquella que considerada un paradís. Les targetes de racionament d’accedir a l’ensenyament, la sanitat i els serveis
estava a punt s’havien retirat el 1952, però encara hi havia molta socials, les maneres de vestir i de divertir-se, els
d’entrar als feliços fam. Sort n’hi havia de la llet en pols, regal dels nord- hàbits de la vida quotidiana, els principis morals i
sixties. americans, que des del 1955, i durant una dècada, els costums tradicionals, però moltes altres coses es
repartida a les escoles, va servir de complement vita- mantenen inalterables.
8
02-TD3-anàlisi 19/1/09 12:57 Página 9
CEV
M
A
AL |
S
U
N T
O
M
A
R
DE L’ESGLÉSIA AL JUTJAT dable. Calia molt de convenciment per renunciar als Nevada de 1962,
Els anys seixanta, l’església tenia encara el mono- llums, les flors, la música i els ornaments del matri- l’any del desastre
poli dels grans moments d’incorporació dels ciuta- moni religiós, i, al principi, només ho feien els ateus de les riades al
dans a la societat. Bateig, primera comunió, confir- militants. Però, a poc a poc, ha anat augmentant el Vallès. “Potser el
mació, casament i enterrament, qualificats de nombre dels que passen només pel jutjat, les sales pare havia exagerat
sagraments per la religió, són, de fet, rituals d’inte- per a casaments s’han condicionat amb una mica en cantar les
gració no solament a la comunitat catòlica sinó més de dignitat i els funcionaris intenten posar un excel·lències del
també a la societat civil, que registren el naixe- punt d’alegria al moment. país, pensaven els
ment, l’entrada a l’adolescència, l’inici de la vida L’enterrament, l’últim pas, es mantenia encara als fills de Calders, en
conjugal i el pas a millor vida. anys seixanta amb la vetlla al domicili del difunt, la tornar de l’exili.”
El primer pas era el bateig, del qual no s’escapava cerimònia religiosa en un temple i, en algunes pobla-
ningú, ja que per determinades gestions civils era cions, la tradició de fer desfilar la comitiva fúnebre
exigible la “fe de baptisme”. La comunió, el segon pels carrers. Cinquanta anys més tard, s’ha acabat ja
pas, era la incorporació al món dels temors i dels el procés de substitució, a les grans ciutats, per ceri-
remordiments, que va marcar negativament l’ado- mònies que no surten dels locals destinats a tanato-
lescència de molts joves, sobretot pel que fa a les ri, on es porta una persona així que mor. Allà es fa la
restriccions de l’activitat sexual. El casament era el vetlla, si la família ho desitja, i també la cerimònia
tercer pas. Fins als anys seixanta només existia la civil o religiosa d’acomiadament.
possibilitat del matrimoni canònic, que tenia també,
com ara, efectes civils per acords entre el Govern DEL CAVALL FORT A LA PLAY STATION
espanyol i el Vaticà. Quan es van habilitar els primers Fa mig segle, els jocs dels infants podien consistir
jutjats per fer-hi matrimonis civils, al principi funcio- senzillament a estirar la corda, saltar i parar, el cavall
naven de manera vergonyant, posant tota mena fort, fet i amagar o altres de més salvatges, com el
d’obstacles. La cerimònia civil es feia en sales sòrdi- botxí. Els carrers, amb pocs cotxes, i els molts solars
des i amb un ritual exempt de qualsevol detall agra- encara per edificar eren l’escenari habitual dels jocs
9
02-TD3-anàlisi 19/1/09 12:57 Página 10
Els carrers, amb pocs cotxes i els solars per
edificar eren l’escenari habitual en la dècada
dels cinquanta dels jocs infantils. No calia
tenir, com ara, complicats aparells.
NYA
U
ATAL
C
DE
S
CTE
UITE
Q
R
A
D’
GI
OL·LE
C
C
RI
Ó
ST
HI
U
RXI
A
A |
C
O
R
À
ATAL
C
C
S
CE
N
A
R
F
10