Table Of ContentFRANCESC ALEGRE
Obres menors
PRIMERA GUERRA PÚNICA, FAULA
DE LES AMORS DE NAPTUNO Y
DYANA, SERMÓ DE AMOR, SOMNI DE
FFRANCESCH ALEGRE, REHONAMENT
FINGIT ENTRE FFRANCESCH ALEGRE
Y SPERANSA, REQUESTA DE AMOR,
DEBAT SOBRE LA FIGURA D’HONOR,
PASSIÓ DE JESUCRIST
PERE BESCÓS ED.
SANTA BARBARA
Publications of eHumanista
Monographs in Humanities, 20
2019
PUBLICATIONS OF
Francesc Alegre. Obres menors: Primera guerra púnica, Faula
de les amors de Naptuno y Dyana, Sermó de amor, Somni de
Ffrancesch Alegre, Rehonament fingit entre Ffrancesch Alegre
y Speransa, Requesta de amor, Debat sobre la figura d'honor,
Passió de Jesucrist.
Publications of eHumanista
Directors
Antonio Cortijo Ocaña (University of California)
Ángel Gómez Moreno (Universidad Complutense, Madrid)
FRANCESC ALEGRE
Obres menors
PRIMERA GUERRA PÚNICA, FAULA DE
LES AMORS DE NAPTUNO Y DYANA,
SERMÓ DE AMOR, SOMNI DE
FFRANCESCH ALEGRE, REHONAMENT
FINGIT ENTRE FFRANCESCH ALEGRE Y
SPERANSA, REQUESTA DE AMOR, DEBAT
SOBRE LA FIGURA D’HONOR, PASSIÓ
DE JESUCRIST
INTRODUCCIÓ, EDICIÓ CRÍTICA I NOTES DE
PERE BESCÓS
SANTA BARBARA
Publications of eHumanista
Monographs in Humanities, 20
2019
... ὀρνίχων νόµως
παντῶν
ALCMÀ
ÍNDEX
INTRODUCCIÓ ....................................................................................... 9
BIBLIOGRAFIA .................................................................................... 87
OBRES
PRIMERA GUERRA PÚNICA ................................................................... 99
PREFACI ............................................................................................ 101
RÚBRIQUES ....................................................................................... 103
PRÒLEG ..................................................................................................... 107
LLIBRE I ........................................................................................... 109
LLIBRE II ........................................................................................... 143
LLIBRE III ......................................................................................... 169
FAULA DE LES AMORS DE NAPTUNO Y DYANA ....................................... 195
SERMÓ DE AMOR ................................................................................ 219
SOMNI DE FFRANCESCH ALEGRE ......................................................... 235
REHONAMENT FINGIT ENTRE FFRANCESCH ALEGRE Y SPERANSA ......... 257
REQUESTA DE AMOR ........................................................................... 263
DEBAT SOBRE LA FIGURA D’HONOR .................................................... 269
PASSIÓ DE JESUCRIST ......................................................................... 279
GLOSSARI .......................................................................................... 303
ÍNDEX DE NOMS ................................................................................ 305
Pere Bescós
INTRODUCCIÓ
El present volum inclou les obres conservades de l’escriptor Francesc
Alegre, a excepció de la seva traducció Transformacions del poeta Ovidi i del
comentari a aquesta traducció, anomenat Aŀlegories. Es tracta de producció
considerada ‘menor’ en el títol d’aquest volum en comparació a aquestes dues
vastes obres. L’adjectiu ‘menor’, que en cap cas indica una producció
secundària, permet unificar obres certament diverses i indicar que l’autor té
producció més extensa, com és el cas.
La producció literària que editem inclou la Primera guerra púnica, una
traducció d’història romana, la Faula de les amors de Naptuno y Dyana, el
Sermó de amor, el Somni de Ffrancesch Alegre, el Rehonament fingit entre
Ffrancesch Alegre y Speransa i la Requesta de amor, obres de tipus
sentimental; i també el Debat sobre la figura d’honor i la Passió de Jesucrist.
Sabem que Francesc Alegre escriví encara la Vida de sant Josaphat i la Vida
de Nostra Dona, però aquestes dues no s’han conservat. A dia d’avui no
coneixem més obres de l’autor. Naturalment les Transformacions i Aŀlegories
ocupen un lloc central i rellevant en la producció de Francesc Alegre, i per
tant, no ens ha semblat encertat extreure conclusions sense tenir-les en
compte. S’analitzen en aquest volum, a excepció d’alguns aspectes tècnics de
llengua i estil, amb l’objectiu de contextualitzar la seva producció.
L’objectiu final d’aquest treball és oferir una visió completa de la tasca
literària de Francesc Alegre, és a dir, una panoràmica d’autor. El treball que
presentem mostra un escriptor molt ben relacionat, tant entre el patriciat
barceloní del segle XV com a cort, amb aficions literàries particulars i
exigents, admirador de les novetats literàries —especialment les relacionades
amb Itàlia, on va viure uns anys— i de la literatura com s’entengué a les corts
Trastàmara de la segona meitat del segle XV. D’aquí que les fonts més
recurrents de Francesc Alegre siguin Boccaccio, Petrarca i Ovidi. El nostre
autor escriu un tipus de literatura que es relaciona directament amb la
producció d’escriptors que tracta, com són Pere Torroella o Romeu Llull.
La prosa de Francesc Alegre, a l’igual que la prosa d’aquests autors, o la de
Joan Roís de Corella, ha estat criticada pel seu excés de retoricisme. A
diferència del valencià, el nostre autor porta fins a l’extrem alguns trets pròpis
d’aquest estil rebuscat i llatinitzant de la seva generació. Potser aquesta
deformació pot explicar-se per la voluntat d’Alegre de refermar-se en un estil
de prosa que el distanciï d’escriptors que no reconeix com a membres del seu
grup, i que menysprea a l’epíleg de les Aŀlegories. Probablement la seva
voluntat de marcar estilísticament una diferència, a partir d’un estil que li
permet d’etiquetar-se com a membre selecte d’una escriptura que presumeix
d’estar íntimament relacionada amb la cort, el condueix en algun moment a la
deformació retòrica excessivament llatinitzada. Però aquesta deformació de
l’estil, sempre buscada pel nostre autor, no és generalitzada sinó puntual (per
exemple, no la trobem tan acusadament a la Passió, de temàtica religiosa), i no
ens sembla del tot adequat seguir descrivint l’obra d’Alegre en aquests termes.
La seva voluntat d’aparentar domini d’una literatura que dóna una certa
exclusivitat la retrobem a l’epíleg de les Transformacions, on justifica una
manera d’escriure que veu dels autors italians que dèiem. En aquest epíleg
també hi defensa, com a mínim a nivell teòric, la preservació de l’estil poètic a
l’hora de traduir poesia, cosa que el situa en una posició d’avançada en
comparació a la resta de traduccions europees d’Ovidi del període. En el fons,
Alegre no és un escriptor aïllat, sinó que les seves motivacions literàries
s’expliquen pel seu ambient literari. Ara bé, tot i les pretensions teòriques, no
Publications of eHumanistauionmanista 9
Pere Bescós
duu a la pràctica sempre allò que sosté, i el rigor filològic i la preservació
estilística que defensa no es correponen exactament amb la seva praxis
traductora. El nostre autor té pretensions, però també limitacions. En certa
manera, conjuntament a aquesta voluntat d’aparentar el coneixement d’una
exclusivitat literària, hi ha el domini efectiu d’alguns aspectes d’aquestes
novetats, especialment tot allò relacionat amb el mite i la seva interpretació
moral o aŀlegòrica. En resum, Francesc Alegre escriu una literatura de patriciat
urbà, el seu àmbit habitual, però amb pretensions d’emular l’alta cultura de
cort. Per això declara: ‘estime millor restar enculpat en companyia d’ells
[=escriptors que admira] que loat per gent qui no se entén’ (AL Súplica).
Per últim, hem mirat d’oferir una lectura i interpretació de Francesc Alegre
tan clara com ens ha estat possible, ordenada i panoràmica, que permeti al
lector copsar el lloc que ocupa l’escriptor en la història de la literatura.
BIOGRAFIA
Els documents d’arxiu donen fe de dos Francesc Alegre, pare i fill (Coll i
Julià 1974-79; Torró 1994). El sènior, Francesc Alegre Ça-Font, mercader ric i
influent, va viure entre Palerm i Barcelona, i participà activament en el govern
d’ambdues ciutats, abans i després de la guerra civil catalana (1462-72).
Aquest mai va dedicar-se a escriure, perquè tota l’obra literària pertany al seu
fill, Francesc Alegre i de Llobera, rendista ascendit a l’estament de ciutadà
honrat i cònsol a Palerm a la dècada de 1480 (Torró 1994: 224).
Els primers membres documentats de la família del nostre escriptor són els
germans Berenguer i Guillem Alegre, avi i besoncle de l’escriptor, mercaders
influents. L’avi està casat amb Maria Ça-Font, amb qui té dos fills: Francesc
(major) i Joan. Aquest Francesc Alegre, pare de l’escriptor, nascut cap el
1420, apareix per primer cop el 1430 al testament de l’avi Berenguer, mort
probablement abans d’hora, ja que el 1433 Maria Ça-Font, l’àvia vídua, n’és
encara tutora.1 El 1438 Francesc Alegre pare, amb disset o divuit anys, fa el
seu primer testament.2 Amb tota probabilitat la mort de l’avi Berenguer va
obligar-lo, de la mà del besoncle Guillem, a fer-se càrrec de ben jove dels
negocis familiars.3
El 1448, a Barcelona, aquest Francesc Alegre signa capítols matrimonials
amb Beatriu de Llobera i Ferrera, mare de l’escriptor, provinent d’una de les
famílies més importants de la ciutat, emparentada amb Marquesa Boscà i
Desvalls, tieta de Joan Boscà.4 Francesc i Beatriu consten com a casats el
1449, moment en què es documenta el segon testament del sènior.5
1 AHPB: Basset, G., Manuale 1430-31, 10 de juny de 1430 (ap. Torró 1994: 238); i AHPB:
Basset, G., Decimus septimus liber vendicionum 1432-33, 22 de maig de 1433: Maria, vídua,
cunyada de Guillem Alegre, tutora de Francesc i Joan (ap. Torró 1994: 238).
2 ACB: Canyelles, G., Testaments, vol. 3, 8 de juliol de 1438: primera redacció del
testament (ap. Quer 1988: 4).
3 Hem localitzat dos documents d’assegurances de Berenguer (AHPB, Masons, B: Llibre
d’assegurances 1428-29, 31 d’agost de 1428 i 21 de juny de 1429, ap. Quer 1988, 2), i més de
seixanta de Francesc Alegre sènior i del besoncle Guillem, la majoria a partir del privilegi
d’Alfons el Magnànim de 1455.
4 AHPB: Pi, B., Secundi libri negociorum et contractuum 1440-1450, 3 de setembre de
1448: capítols matrimonials entre Francesc Alegre i Beatriu de Llobera (ap. Torró 1994: 238).
Beatriu de Llobera i Ferrera és filla del mercader Bartomeu de Llobera i de Nicolaua de Ferrera
El seu oncle patern és l’influent Joan de Llobera júnior, i l’oncle matern és Felip de Farrera i
Ça-Costa, casat amb Elionor de Llobera i Roig, potser aquella ‘Elionor Farrera’ del poema de
Joan Berenguer de Masdovelles. El fill d’aquest matrimoni, i cosí de Beatriu de Llobera, és
Felip de Farrera i Llobera, casat amb Marquesa Boscà i Desvalls, i per tant, oncle de Joan Boscà
(Coll i Julià 1974-79: 608-609).
5 El 15 de gener de 1449 hi ha documentada la segona redacció del testament (ap. Quer
Publications of eHumanistauionmanista 10
