Antoni Bonet

22 Pages·2012·6.58 MB·English

Antoni Bonet
~
e
t
"'
u
"'
·~
"eO
<{
8
Punta Ballena
revisita da
revisited
66
In 1938 Antoni Bonet went into exile to South Americe. El 1938 Antonio Bonet s'exilia a América del Sud. De la se va etapa
Although during his constant changes of residence a considera sud-americana, com tothom sap, gairebé no hi ha documentació.
ble part of the graphic material was /ost. there sti/1 remains an Els continus trasllats en van extraviar gran part del material grafic.
interesting col/ection of photographs by Bonet himse/f, most of Tot i aixó, encara es conserva una interessant col.lecció de
which ref/ect his deve/opment work over a period of about fotografíes realitzades pe/ mateix Bonet dedicada en gran part a
three years in Punta Ballena. In 1945, Bonet arrived in reflectir les tasques d'urbanització fetes al territori de Punta
Uruguay, where he received the commission to plan the deve Ballena al 1/arg d'uns tres anys.
/opment of 1, 500 hectares near the o/d city of Me/donado. He En efecte, el 1945 Bonet arriba a I'Uruguai i rep l'encarrec de
was immediately aware of the need to make the conservation projectar la urbanització d'un gran triangle de 1. 500 ha, próxim a
of the place compatible with its specific transformation, in ar l'antiga ciutat de Maldonado.
der to allow the colonisation of an unusual landscape consis Bonet es planteja la necessitat de fer compatible la conservació de
ting of immense forests of pines, eucalyptus and unique spe l'indret amb la seva transformació puntual per tal de permetre la
cies created at the beginning of the century by the philanthro colonització d'un paisatge insólit constitui"t per immensos boscos de
pist Antonio Lussich. From the outset Bonet rejected not only pins, eucaliptus i especies úniques, creat pe/ filantrop Antonio
the idea of a simple geometrica/ division into plots, but a/so the Lussich a comenc:ament de segle.
picturesque quality of so/utions akin to the "garden city". Bonet defuig des del principi no únicament qualsevo/ parcel.lació
Living from 1945 to 1948 in a "camp site", he devoted him geométrica facil, sinó també el pintoresquisme de solucions
se/f to preparing the plan on the basis of direct contact with properes a la ciutat-jardí.
the site, and al/ planning details gave way immediately to a lnstal.lat des del 1945 fins al 1948 en un "puesto de campo", es
built architecture. From the plan of zonification to the cons dedica a projectar-ho tot des del contacte directe amb el territori.
truction of traffic thoroughfares, wa/ks, bui/dings and infras Qualsevol precisió planificadora deixa pas, immediatament, a una
tructures, the presence of the arch;cect was constant. lndeed, arquitectura construida.
the project is the produce of the proximity of the author to his Es tracta, en definitiva, d'un projecte fet des de la proximitat del
work. Delegation, simple planification and routine instruments técnic amb la seva obra. La delegació, la simple planificació, els
gave way here to the impassioned definition of every element instruments rutinaris, deixen aquí pas a l'apassionada definició de
on the basis of single criteria. tots els elements a partir de criteris únics.
Bonet's o/d photographs, some of which were published in a Les antigues fotografíes de Bonet - en part presentades en un
past issue of Quaderns ', reveal his concern with reflecting in número anterior de Quaderns '-revelen la seva preocupació per
images a certain architectural "position•, and in this sense reflectir en imatges una determinada posició arquitectónica. En
they acquire the character almost of personal "explorations• of aquest sentit, gairebé tenen el caracter d"'exploracions" personals
the landscape. Rather than simple descriptions, they are above davant el paisatge. No es tracta tan sois de simples descripcions,
al/ points of view chosen with specific intentions in mind; they sinó, sobretot, de punts de vista triats amb intencions
do not "record", but select pieces of reality on the basis of in especifiques; no registren, sinó que seleccionen trossos de rea/itat
terpretative or, if you prefer, project actitudes. They are, ne amb actituds interpretatives o, si es prefereix, projectuals.
verthe/ess, "period photographs, taken to coincide with the Es tracta, no obstant aixó, de tdotografies d'época, preses en
completion of the works. They belong to the distant pase. coincidencia amb la terminació de les obres. Pertanyen a anys
/mages of quality that seduce the observer by virtue of their 1/unyans. lmatges de qualitat que sedueixen per la seva dissipadora
dissipated atmosphere of the past and of their evocative air"•. atmosfera de passat i pe/ seu aire evocatiw1 2•
In this issue we have set out to go beyond this eterna/ "ar Vo/íem, en aquest número, superar aquesta eterna "visió d'arxiu".
chive vision• and to revisit the reality of a sti/1 living /andscape Tornar a visitar la realitat d'un paisatge encara viu nascut d'un
born from an urbanism made essentially from constructed ele urbanisme fet essencia/ment d'elements construi"ts, on no es
menes, where eternally convencional procedures are unneces necessiten procediments eternament convencionals. No hi ha
sary and where there are no boulevards or avenues, only pie rambles ni avingudes ni passeigs: només peces d'arquitectura. Les
ces of architecture. The fol/owing pages are an attempt to pagines següents pretenen fer conviure les antigues visions amb
bring together o/d visions and another alternativa and contem una altra exploració, alternativa i contemporania, d'aquest territori
porary exploration of this territory which, whi/e distant, is sti/1 1/unya peró, encara avui, suggeridor.
today suggestive.
1. See 'Anton1o Bonec· 1n Quadems. no. 179, 1987. w1th ar·ucles by 1. Vegeu 'AntoniO Bonet" a Guaderns núm. 179, 1987, amb articles de Fernando Álvarez,
Fernando Alvarez, Jord1 R01g and Antomo PIZza Jord1 Rmg 1 Antomo P1ua.
2. See Antonio P¡zza, foreword to Antomo Bonet y el Río de la Plata. 2. Vegeu AntoniO Ptua: prOieg a Antomo Bonet y el Rio de la Plata, ed. CRC Galeria de
ed. CRC Galeria de Arquitectura. Barcelona. 1987. Arquitectura. Barcelona, 1987.
67
There was a time when man had to protect himself from nature, Hi va ha ver un temps en que /'home s'havia de protegir d'una natu
whích appeared to him as a hostile environment. Un ti/ recent/y, ra/esa manifestada com un entorn hostil. Fins fa ben poc fora de les
outside the cities the territory was adverse ciutats el territori era advers.
Today, for many people the hostile environment seems ro be the Avui dia, sembla que pera molts homes el medí hostil prové de la
product of the city irse/f, and the way to confront it often takes the ciutat mateixa. /la manera d'afrontar-ho ha estat, a la fi, el contacte
form of renewed contact with nature. Neverrheless, this massive renovat amb la natura. Tanmateix, aquesta massiva trabada deis
encounrer between urbanites and greenery has been disastrous fort f\ciutadans amb el verd ha estat funesta per a/s ciutadans i per al
both, giving rise ro a wave of extra-urban settlements which, in the'-Vverd mateix: ha provocat una onada d'assentaments extraurbans
majority of cases, constitute nothing more than a grotesque carica que, finalment, han constitui't, en tot cas, una deplorable caricatura.
ture. Without wishing ro return to the past, the time has come to No pretenem tornar enrere, pero comencem a sentir la necessitat
begin to seek new ways to relate to nature and new forms to live in de buscar noves formes d'assentaments en la natura i noves mane
her bosom. To achieve this, we should look backwards in search of res de re/acionar-s'hi. És per aixó que cal mirar enrere, cercar-hi al·
positive experiences and reflect on and draw conc/usions from the guna experiencia positiva i ser capafOS de saber-ne l'entrellat per
conditions that made them possible. des-ti/. lar-la i reflexionar sobre alfó que la va fer possible.
The Experience of Punta Ballena L'experiimcia de Punta Ballena
The area known as Punta Ballena possesses certain natu·
L'indret conegut amb el nom de Punta Ballena, a l'est de
ral characteristics that define the place as a privileged re
I'Uruguai, té unes característiques naturals que el defineixen
gion: the lake of El Sauce situated to the north, with its
com una regió privilegiada: el llac de El Sauce, situat al nord,
surface area of 3,000 hectares; the beaches of sand dunes
amb 3.000 ha d'aigua; les platges de dunes en el terme amb
where the land meets the ocean; to the east, the Sierra de
l'oceá; a l'est, la serra de La Ballena i la seva punta rocosa,
la Ballena and its rocky promontory that penetrates the
que s'endinsa en el mar; finalment, el bosc extraordinari que
sea; and finally, an extraordinary forest that occupies the
ocupa una amplia extensió entre la platja i el llac.
wide stretch between the beach and the lake.
Background Antecedents
The creation of the first stable settlement in the region of El primer assentament estable en la regió de Punta del Este es
Punta del Este dates back to the XVIII century, with the remunta al segle XVIII, ambla fundació de la ciutat de
founding of the essentially military city of Maldonado. At Maldonado, amb fins essencialment militars. Aquest nucli mai
the beginning of this century, the wild beauty of the re
no va assolir gaire notorietat.
gion and the medicinal properties of the air began to at
Al comenc;;ament del nostre segle, la ruda bellesa de la regió,
tract the first tourists. lt was then that Antonio Lussich,
com també les propietats medicinals de l'aire, comenc;;a a
owner of Punta Ballena and thoroughly enamoured of
arrossegar-hi els primers turistes.
the place, began the mammoth task of transforming the
És aleshores que Antonio Lussich, propietari de Punta Ballena
broad stretch between the beach and the lake into a fo
enamorat de l'indret, empren la gegantina tasca de repoblar i
rest. Over a period of many years, Lussich planted an
convertir en bosc l'ámplia extensió entre elllac i el mar. Alllarg
immense variety of tree species, halting the process of
de molts anys Lussich hi va plantar les especies més variades
desertisation begun by the encroaching dunes.
d'arbres, cosa que va aturar el procés de desertització que
"You are here with me, justas outside
comportaven les dunes de sorra.
the forest of dreams, 1 am afways with you.
Y es, 1 spring, you, spring. ~}cAqui conmigo estás, igual que afuera
We are rocked by the sea, the friendly wind sings to us.
bosque del sueño, siempre estoy contigo.
We are in Punta Ballena."
Si primavera yo, tú, primavera.
Rafael Alberti • Estela funeraria A. Lussich"
Nos mece el mar, nos canta el viento amigo.
As the years went by, the number of tourists coming Estamos en Punta Ballena."
to the area increased, and they would stay in a preca Rafael Alberti "Estela funeraria A Lussich"
rious spa settlement. A considerable number of the visi Amb el temps va anar augmentant el nombre de turistes que hi
tors were Argentinian holidaymakers. feien cap. S'allotjaven en una precaria estructura de balnearis.
The outbreak of World War 11 led to a boom in the
Una part considerable deis visitants eren estiuejants argentins.
economies of Uruguay and Argentina, who supplied the
L'inici de la Segona Guerra Mundial va significar el floriment
nations in conflict. Furthermore, the flourishing cultural
economic de I'Uruguai i !'Argentina, que abastien els pa'isos
and intellectual movements of the period in Río de la
bel.ligerants. A més, l'intens nivell cultural i intel.lectual
Plata soon made public opinion aware of the need tofo
ment the overall development of Punta del Este': d'aquells anys al Riu de la Plata creen en l'opinió pública una
68
CD ®
69
"lt is the common desire among those who appreciate
consciencia primerenca de la necessitat de preveure globalment
Punta del Este that something should be done for this place,
el desenvolupament de la Punta del Este.'
so that the typical aspects that characterise the region are de
ve/oped without spoiling the qualities we lave toda y" "Es un común deseo entre los que gustan de Punta del Este que algo se
Julio Vilamajó, architect, 1942. haga por este lugar, algo, para que lo típico que da carácter a esta región
All circumstances converged to make the grand pro se desarrolle sin que pierda las cualidades que hoy nos la hacen querer.»
ject possible: the singularity of the region, a cultured so Julio Vilamajó (arquitecte), 1942
ciety prepared to act, and the economic means neces Totes les circumstancies conflueixen cap al gran projecte: la
sary to carry it out. When Bonet arrived in Punta Ballena
singularitat de l'indret, una societat cultivada i disposta, una
in 1945, he recognised all these elements with the inte
economia capa9 ... Quan Bonet arriba l'any 1945 a Punta Ballena
lligence and talent necessary to understand and give an
hi reconeix aquests elements amb la intel.ligencia i el talent
adequate response to that particular situation.
necessaris per entendre aquella situació particular i
"When Antonio Bonet moved into the old house in the fa- donar-hi res posta.
rest, and having decided on the plan that gave him the power
to transform it, the first question that appeared befare his@ "cuando Antonio Bonet se instaló en la vieja casa del bosque, ya decidi-
eyes, surely causing a shiver of fear, was: how can 1 en ter do el plan que le daba poderes para transformarlo, la primera pregunta
this forest, how can 1 penetrare it, touch it, without damaging que asomó a sus ojos, no sin filo de miedo seguramente, fue: ¿cómo me-
it, without spoiling its astonishing beauty?"Rafael Alberti, 1968 terme en ese bosque, cómo penetrarlo, tocarlo sin dañarlo, sin herirlo en
su maravilla?» Rafael Alberti, 1968
The Project for the Development of Punta Ballena
The Punta Ballena project embraced an area of 3,000 Projecte d'urbanització de Punta Ballena (1945-1948)
hectares and contemplated the division of the site into El projecte d'urbanització de Punta Ballena comprenia un ambit
plots of 2,000 m' each, which would be subsequently
de 3.000 ha i preveia la parcel.lació en lots de 2.000 m', que es
placed on the market and each owner allowed to build
posaven a la venda i sobre els quals cada propietari construiria
(under certain guidance) his own detatched house.
-amb una certa tutela- la seva casa unifamiliar a'illada.
From an inner main road, parallel to the beach, sma
Una carretera general interior, paral.lela a la platja, constitu'ia el
ller winding streets would break off and provide vehi
tra9at a partir del qual penjaven altres carrers sinuosos d'accés
cles with access to each of the plots. A further network
of inner footpaths linked the different zones of the urba rodat a cadascuna de les parcel.les. Una xarxa interior de camins
nisation. At the intersections of the streets, public ame enlla9ava per als vianants les diferents zones de la urbanització.
nities were provided such as a social club, market and Coincidint amb les confluencies viaries, es disposaven usos
department stores. públics, com ara el club social, el mercat, magatzems. ..
"The programme is based on a clear and wide/y embra· "El programa es basa en un propósit ciar i d'una gran envergadura: exal
cing propasa!: to exalt the extraordinary beauty of the area
tar les extraordináries belleses de l'indret mitjanr;ant /'obra humana,
through human work, scmetimes subtly merging with nature,
unes vegades confosa subtilment amb la natura, unes altres apareixent
sometimes emerging in al/ irs splendour. From the urbanistic
en tata la seva esplendor. Des del punt de vista urbanistic, Punta Ballena
point of view, Punta Ballena wi/1 not be exactly a cicy. /t is the
no será ben bé una ciutat. L 'arquitecte ha de trabar la solució perqué un
architecr's responsibility to find ways (using modern rechni
base, una platja, etc., puguin ser admirats i gaudits (servint-se de la téc
ques and knowledge) for a foresr ora beach to be admired
nica i deis coneixements moderns) per tanta gent com sigui possible sen
and enjoyed by as many people as possible, at the same time
se provocar-ne la destrucció. Per tal com Punta Ballena no és veritable
ensuring rhar this wi/1 not bring about their desrrucrion. Since
Punra Ballena is not a true city, it muse not be characterised ment una ciutat, en la preponderáncia de l'habitatge unifamiliar no s'ha
(since its nature is coral/y differenr) by che preponderance of de veure -el seu carácter és totalment diferent-una repetició de les
decacched ha uses, a repetition of the monstruous garden ci "ciutats jardí" que envolten monstruosament algunes ciutats americanes
ties thar surround a number of American cities and which i contra les quals l'urbanisme modern ha lluitat tant.n'
modern urbanism has foughc so hard to preven c."'
Amb la perspectiva que ens confereix el temps, en el projecte
With the perspective provided by time, the project s'observen algunes opcions basiques pel que fa al plantejament
has revealed to us certain options which are basic to the d'una harmonia particular amb el paratge:
harmony achieved with the existing setting:
• lmportants extensions de bosc (les nostres zones verdes) són
· The large extensions of forest (our green zones) are
públiques. Aquestes zones resten intactes, sense cap altra
public. These areas have remained intact, the only alte·
alteració que !'obertura deis senderes que permeten recórrer-les
ration being the opening of paths and the occasional
i la formació d'alguna clariana coma tita i lloc de trobada.
clearing as a landmark and meeting place.
• L'interior de les parcel.les, per bé que sigui exclusivament
• The interior of the plots, although exclusively priva
te, contain services for the rest of the urbanisation. Thus privat, té unes servituds envers la resta de la urbanització. Així,
the type and density of trees must be maintained and cal mantenir el tipus i la densitat de l'arbrat i sotmetre
building governed by global criteria. All this means that, l'edificació a un criteri global. Tot aixo permet que, sens
without lessening the aspirations of individual property perjudici de les aspiracions de la propietat individual, cada
70
owners, each one feels involved in a joint venture which propietari se senti partícip d'una intenció conjunta que l'abra9a i
suggests to him forms of relating with his surroundings.
li suggereix formes de relació amb l'entorn.
• The thoroughfare layout is organic. The streets for
·Un tra9at viari orgi:mic. Els carrers de transit rodat no pretenen
vehicle traffic are not intended to create an ambit (as in
configurar un ámbit (com en la ciutat), sinó que simplement
the city) but simply to open a path through the woods.
obren pas entre el base. El tra9at sinuós que presenta és el que
lts sinuous arrangement is the one that best infiltrates
millar conjuga amb la natura i tendeix als mínims elements
the natural setting and uses only the minimal elements
necessary for its construction. Simple concrete slabs laid necessaris pera la construcció. Simples liases de formigó
on the ground perfectly fulfil this function; there are neit dipositades en el terreny fan el fet perfectament: no hi ha
her kerbs nor lamp posts, neither pavements nor any ot vorades ni fanals, com tampoc voreres ni cap altre element urba.
her kind of urban element. The plot limits are not aligned El límit de parcel.les tampoc no s'alinea respecte al vial, i crea,
along the thoroughfares, and in this way create a natural dones, una franja natural que defuig les fa9anes.
strip that shuns the concept of fa~ades. • L'absencia de passeig marítim en el projecte de Punta Ballena és
• The absence of a "maritime promenade" in the Punta
insólita i, al seu torn, fonamental. La relació natural entre el base i
Ballena project, while surprising, is nevertheless funda
el mar roman intacta d'una manera voluntáriament primitiva.
mental. The natural relationship between the forest and
• Bonet va projectar a Punta Ballena cinc obres més (el parador
the sea remains intact in a deliberately primitive way.
La Solana del Mar, 1947; la casa Berlingieri, 1947; la casa
Bonet designed five works for Punta Ballena, the So
lana del Mar Hotel (1947); Casa Berlingieri (1947); Casa Cuatrecasas, 1948; la casa La Rinconada, 1948, i la casa Booth,
Cuatrecasas (1948); Casa la Rinconada (1948) and Casa 1948), que li van permetre assajar en l'edificació els criteris
Booth (1948), which permitted him to experiment practi generals amb que havia concebut la urbanització.
cally with the general criteria on the basis of which he
had conceived his urbanisation. Amb el pas del temps ...
D'en9a de la decada deis cinquanta, la zona del Riu de la Plata ha
The Passing of Time
estat sotmesa a fortes convulsions polítiques i financeres, i aquest
Since the fifties, the area of Río de la Plata has suffe
estat gairebé permanent de regressió económica ha dificultat
red major political and financia! upheavals, and this al
most permanent state of economic regression has made enormement el desenvolupament posterior de Punta Ballena.
the subsequent development of Punta Ballena enor La seva extensió inicial s'ha redu.it, i han estat desvirtuades
mously difficult. lts original site has been reduced in size moltes intencions basiques (edificacions inadequades,
and many of Bonet's basic intentions have been betra parcel.lació d'algunes zones comunes, densificació plurifamiliar
yed in the form of unsuitable buildings, the division of en alguns lots ... ).
some of the common zones into plots and the construc Malgrat els avatars del temps, pero, la naturalesa de l'indret i la
tion of multi-family blocks on some sites. seva exuberant bellesa continuen tenint l'essencia del que van
Nevertheless, and despite the vagiaries of time the na
ser. Aquest és, més que cap altre, el gran exit de Punta Ballena:
tu re of the place and its exuberant beauty still maintain
planificar l'assentament de l'home en la natura transformant-la
the essence of what they were. This, over and above any
sense que perdi la propia essencia.
other, is the main achievement of Punta Ballena: plan
ning a human settlement in nature by transforming the
«A tí, arquitecto de la luz, tocado
latter in such a way as for it not to lose its essence.
del soplo de la mar grecolatina;
"To you, architect of light. touched mano que eleva, frente que origina
by the breeze of the Graeco-Latin sea; la gracia en el a_zul ilimitado.
hand that raises, brow that creares nPor tí otra vez el cielo fue creado,
grace in the endless blue. por tí el oscuro bosque se ilumina.
For yo u once again the heavens were created,
Canta tu arquitectura cristalina
for yo u the dark forest filled with light.
sobre el espacio más deshabitado.
Your crystalline architecture sings
"Te espera el sol, el aire anda impaciente
in the most desolare places.
del campo a la ciudad, y el hombre siente
The sun awaits yo u, the a ir moves impatiently
morirse de dolor en la mirada.
from the country to the city, and man feels
nEI arquitecto puede hacer la rosa
that he dies of sorrow in the gaze.
The architect can make the rose y con el solla vida más dichosa,
and with the sun life blessed, en luz, en luz, en luz edificada.n
in light, in light, in light constructed." Rafael Alberti, 1946 Homenaje a A. Bonet
Rafael Alberti, 1946 Homage toA. Bonet
1. Especially !llustrat1ve in th1s respect are the periodical articles 1. Especialment il.lustratius en aquest sentit són els articles periódics de l'arquitecte
by the Uruguayan architect Julio Vifamajó. "Estudio regional para uruguaiá Julio Vilamajó: "Estudio regional para Punta del Este". 1B d'agost, 27 d'agost i 5
Punta del Este", August 1B. August 27 and September 5 1943. de septembre de 19 43.
2. See Antonio Bonet Castellana, "Un centro de turismo en 2. Vegeu Antonio Bonet Castellana: "Un centro de turismo en América del Sur. Punta
América del Sur. Punta Ballena. Uruguay". Project report, 1945. Ballena, Uruguay·, memória del projecte, 1945.
71
lr:M'twfMMP-1
l@fiQ:QII§.fli!!.!,!,[email protected].;, ;:; ;; Antoni Bonet Castellana 1
The urbanisation was sited in a roughly Es va plantejar la urbanització en una zona basicament Punta Ballena, Punta del Este
triangular area of 1,500 hectares beside the triangular de mil cinc-centes hectarees situada al costat del Maldonado. Uruguay
sea, just before Punta del Este on the road mar, abans d'arribar a Punta del Este des de Montevideo.
from Montevideo. The sea formed one of the Així, el mar constitueix un deis costats del triangle; un Projecte. Project
sides of the triangle, the lake another and the gran llac. el segon, i la serra de Punta Ballena, el tercer. 1945
Punta Ballena mountain range the third. Aproximadament mil hectarees són ocupades per un ex Execució. Construction
Approximately one thousand hectares are oc traordinari bosc de pins, eucaliptus i una gran varietat 1945-1949
cupied by an extraordinary forest of pine, eu d'especies botimiques de gran valor. Aquest bosc, creat ín Fotografies. Photographs
calyptus and a wide variety of highly valua tegrament per Antonio D. Lussich, va ser, juntament amb Antoni Bonet Castellana Arxius/Archives
ble botanical species. This forest, created in la platja, el factor determinant del projecte. Jorge Nudelmann, Andrés Carranza
its entirety by Antonio D. Lussich, was toget A cada costat del triangle es va projectar un tipus de vida Coordinació reportatge
her with the beach the determining factor in diferent: un dóna a l'ocea i és basicament pla; l'altre dóna Franco Comerci
the project. A different type of lile was plan al llac, la llacuna de El Sauce, dedicada a la navegació es
ned for each side of the triangle: one side lo portiva; finalment, el tercer, a la serra, forman una penín
oks over the ocean and is basically flat; anot sula anomenada Punta Ballena en trobar-se amb el mar.
her looks over the lake, given over to sailing Unint els centres deis costats d'aquest triangle en una es
activities; finally the third side looks towards trella de tres puntes es van constituir els serveis d'ordre
the mountains which form the peninsula ca col.lectiu, social. comercial, hoteler i esportiu, concentrats
lled Punta Ballena. Joining the middle of the en un espai central comunitari.
sides of this triangle in a three-pointed star, Pel que fa al trimsit rodat, es va aconseguir del Ministeri
the collective social, commercial, hotel and d'Obres Públiques que la via principal no passés pel costat
sports services were constituted, concentra· del mar, sinó cinc-cents metres cap a
ted in a central community area. !'interior, cosa que va evitar la tradicio
As regards vehicle traffic, permission was nal avinguda costanera. Aquesta via ra
granted by the Ministry of Public Works for pida uneix cap a l'oest Punta Ballena
the main thoroughfare to be moved hall a ki amb Montevideo; des d'aquí, amb Bue
lometre inland. This highway links Punta nos Aires i, en sentit contrari, amb les
Ballena towards the west with Montevideo grans platges de l'est i del Brasil.
and Buenos Aires beyond, and towards the En la intersecció d'aquesta gran ruta
east with the large beaches and Brazil. At the amb el centre social, en surten dues
intersection between this road with the Social més, que són divergents: l'una, cap a la
Centre two more highways split off, one to· zona de les dunes i el llac, i l'altra, cap
wards the dune area and the other towards al bosc, la serra i les poblacions del
the forest. the mountains and the nonheas nord-est. De les carrreteres anteriors
tern towns. Branching off from these roads surten camins de velocitat restringida per als vehicles, en Plánol esquematic del sector
Diagrammatic plan of the area
are smaller, low-speed vehicle paths in the forma de passeigs dins el bosc, sense cru'illes, que formen (L 'Architecture d'Aujord'hui
form of paradas through the forest. each one circuits tancats. num. 61.1955
independent from the others. forming a clo Serveixen als centres residencials. Cal destacar que el seu
sed circuit and serving the residential areas. trac;:at respon a la intenció d'unir els habitatges amb una 1. Centre Soctai/Socia/ Centre
2. 3. 4. 5. Zones residencials
Their layout is designad to join the houses superficie pavimentada mínima. RestdenCJa/ zones
6. "La Punta Ballena"
with a minimum of paved surface. La supressió del carrer tradicional i les voreres al llarg del
7. Golf
This led to the construction of pedestrian camí d'automobils fa que es construeixin senders pera 8. Sports nautlCS/ NauCJcal sports
9. Zona tndustnal/ lndusr:ria/ zone
paths, <:ompletely independent from the vehi· vianants. 1O . Zona agricola/A grtcultural zone
ele traffic network and constituting the main La xarxa de senders completament independent de la de 1 1. Aeroport/A trport
12. Ptsctfactoria/Fishery
means of intercommunication within the resi· vehicles constitueix el mitja principal d'intercomunicació 13. Yachttng
14. Pare púbhc/ Public park
dential centres and between the individual dins els centres residencials, com també entre els habitat
15. Hosterta/ Hostelry
dwellings and the natural element that charac ges, i és l'element natural que els caracteritza.
terises them. The pedestrian paths cross the Les cru'illes d'aquesta xarxa amb la de vehicles han estat
streets by means of simple wooden catwalks. resoltes amb simples passarel.les de fusta.
72
\
Plánol general de la urbanització amb les seves connexions
territorials i els accidents geográfics que la caracteritzen
Map of Punta Ballena showing road and rail connections and
characteristic natural features {sea, mountain range and lake)
Planta tipus d'una bossa de parcel.lacions.
Sota, estructura viária de la urbanització litoral.
Tracats discontinus: camins rodats
Tracats continus: camins de vianants
Tr acat gruixut: Carretera Montevideo -Punta del Este
Plan of housing pocket between the road and the sea.
Below, thoroughfare structure of the coastal deve/opment.
Ootted fines: vehicle traffic
So/id fines: pedestrian traffic
Thick fine: Road from Montevideo to Punta del Este
73
74
s
b el nal
m gi
es a e ori
v h
miti h t
es pri hts wit
ctual i vist d early sig
e a an
aspect nt look
Oetalls de l'urbanització. Camins rodats: elements de conexió peaLDnals originals. Oetalls of tl!e ur·banizat10n. Patl!s: preseof pedestrian connections. elements
C.
A
®
1
1
.... "'